GO-BETWEENS

El 1971 Joseph Losey estrenava la pel·lícula The Go-Between, amb guió de Harold Pinter i Dominic Guard fent de "go-between", el missatger infantil gràcies al qual avança la relació entre Julie Christie i Alan Bates. Pocs anys abans, el 1968, José Agustín Goytisolo havia publicat a Seix Barral Poetas catalanes contemporáneos (que tindria continuació a Lumen el 1996 amb Veintiún poetas catalanes para el siglo XXI), i el 1969 Josep M. Castellet i Joaquim Molas signaven a la multitudinària col·lecció de butxaca d’Alianza Editorial els Ocho siglos de poesía catalana. Després, ja als anys vuitanta, José Corredor-Matheos publica a Austral Poesía catalana contemporánea (1983), i Joaquim Marco i Jaume Pont La nueva poesía catalana (1984) a les Selecciones de Poesía Española de Plaza&Janés. Goytisolo, Corredor-Mateos, Castellet o Marco (hi podríem afegir més noms: José Batlló, Marià Manent) feien de go-betweens, de missatgers implicats entre la poesia catalana i els lectors de la resta de l’Estat en uns anys en què semblava que tot o gairebé tot estava per construir en la nova Espanya democràtica.

Ha passat el temps i la construcció ha quedat a mitges, amb moltes parets tortes. Els noms per a la feina hi són: vinc de compartir uns dies d’ambaixada poètica catalana a Mèxic amb Jordi Virallonga (autor de l’antologia Sol de sal, exhaurida fa temps, i ara fa poc de 20 poetas catalanes, a la col·lecció d'antologies de la revista La Otra) i amb José María Micó, responsable de la gran versió en castellà d’Ausiàs March publicada per Pre-Textos. Els noms hi són però les tribunes (editorials, institucionals) s’han tornat modestes, les oportunitats escasses. I ara que tanta gent es passa el dia parlant de ponts i de trens, potser valgui la pena recordar que en qüestions d’art i de cultura les infraestructures són importants, però encara ho són més les persones. Parlo de poesia perquè és el que conec: passi el que passi en els propers mesos (i sobretot segons què passi) la millor inversió possible, la més profitosa i la més duradora, seria en missatgeria. Només de llegir-nos i tornar a escoltar-nos en pot sorgir alguna mena de diàleg.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 1-X-14
Versión en castellano