dimarts, 4 de setembre de 2012

S'OU EL XIULIT DEL TAF

Avui que hauria estat l'aniversari de Vicent Andrés Estellés i una mica pertot se celebra la tercera edició de la Festa Estellés, potser no deurà ser mala manera de sumar-m'hi reproduir l'inici de l'article acabat d'aparèixer al darrer número de L'Avenç, a la secció "El lloc i l'ombra".



CAPÇAL I NÍNXOL D'ESTELLÉS

L’Euromed va fent cap al sud, camí de València, i no puc evitar evocar els versos apesarats d’Estellés al seu Coral romput: “S’ou el xiulit del Taf que ve de Barcelona. / Pense en el llum més groc que tenen tots els trens / que fan el seu viatge el diumenge a la tarda. / Un llum groguenc de gents que han rebut pel matí el telegrama: ‘Vine. Papà s'ha posat mal’.” No és el meu cas, però de fa anys no sé anar a València sense pensar en Estellés. Estellés que no havia nascut a la ciutat (el van parir –com diu ell– “un dia a Burjassot”, el 1924) mentre qui sí que hi havia nascut (una mica abans, el 1900) era mon àvia. Quan baixo a València penso en la iaia Antònia; en els parents dedicats al calcer en un petit taller de la ciutat; en Estellés plorant com una criatura assegut al meu costat en un recital a Barcelona; en Ovidi Montllor fent-me plorar recitant-lo; en l’entusiasta fermesa de Vicent Alonso, que a principis de segle cada tres mesos repetia el petit miracle de Caràcters; en les edicions impossibles de Claes Andersson, Zbigniew Herbert, Adrienne Rich o Iorgos Seferis (també de Montserrat Abelló, Antoni Ferrer i Joan Navarro) que Vicent Berenguer s’ha anat traient de la màniga a les Edicions de la Guerra, en la prosa asserenada d'Enric Sòria, el millor dietarista d’aquest país nostre trencat a trossos. Berenguer és de Banyeres de Mariola, a l’Alcoià, Sòria d’Oliva, Alonso de Godella, Montllor d’Alcoi, Estellés de Burjassot... ¿Qui que posi noms a les coses és de València, a banda de mon àvia?

Ara el tren ja ha arribat a una estació d’un altre segle, i jo surto a poc a poc a la llum esclatant de la ciutat que acollí i féu home i pare Vicent Andrés Estellés. [...]

 JS, "Capçal i nínxol d'Estellés", L'Avenç, 382 setembre de 2012

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió