A DINS ÉS A FORA

L'any 1490 el romà Aldo Manuci obre la seva impremta al barri de San Polo, a Venècia, i pocs anys després l'haurà convertida en una de les millors d'Europa editant els clàssics assessorat a distància per Erasme de Rotterdam. El 1492 Joan Rosenbach, nat a Heidelberg, arriba a Barcelona provinent de València i hi obre taller al carrer de Sant Just (més tard, al de Ripoll) i comença a imprimir-hi missals, gramàtiques i aviat el Llibre de les dones de Francesc Eiximenis. Durant anys Rosenbach treballarà a Barcelona però també a Tarragona, Perpinyà, Alemanya i Montserrat (on funda l'editorial activa més antiga del continent). Què vull dir amb tot això? Que fa segles que sabem que el món és gran i les fronteres relatives, i que per fer les coses bé toca moure's. En la història ja no de la humanitat sinó d'aquest nostre racó de món, la permeabilitat i la mobilitat han estat molt més presents i molt més fructíferes que no pas l'autarquia. Avui la lliçó continua vigent. I ara no parlo només de política.

El PEN Internacional, per exemple, ha anunciat que traslladarà a la UNESCO i les Nacions Unides la denúncia del PEN Català per les polítiques estatals contra la llengua d'Eiximenis i de Joan Fuster. Com amb Rosenbach o Manuci, això no es podria fer sense interlocutors a fora. Són els de fora, que ens ajudaran a ventilar i fonamentar el que fem a dins, en tots els sentits. Això, aplicat al món de les lletres, comporta una pregunta simple però insidiosa: ¿amb qui de fora parlen i contrasten i mantenen aliances els nostres editors, els nostres crítics, els nostres escriptors, els nostres gestors culturals? Agafats en paquet però sobretot un per un. Repassin els noms que els vinguin al cap i facin-se la pregunta: amb qui de fora parla? A qui coneix? Amb qui col·labora?

La dialèctica (i, doncs, la perspectiva) no és a hores d'ara Catalunya-Catalunya, ni tan sols Catalunya-altres terres que parlen igual o Catalunya-Espanya: avui la sístole-diàstole és entre casa nostra i el món. I el món és molt gran i divers, molt més de l'experiència turística que alguns en tenen.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 19-IX-12
Versión en castellano