SAGARRA AL SEU CARRIL

Ahir va fer cinquanta anys de la mort de Josep Maria de Sagarra, un dels noms de primera fila de les lletres catalanes del segle XX. Però la primera fila d’un segle en què coincideixen Maragall, Carner, Riba, Foix, Pla, Rodoreda, Villalonga, Fuster i d’altres és una fila llarga llarga, i la sala en què celebrem la literatura catalana té una estranya forma d’embut, amb mala visibilitat per les bandes. Vull dir que malgrat la seva quarantena d’obres de teatre, la dotzena de llibres de poesia, les extraordinàries versions de la Divina Comèdia i de gairebé tot Shakespeare, malgrat les seves impressionants i divertides Memòries, malgrat Vida privada i els centenars d’articles periodístics ara aplegats en diversos reculls, Sagarra continua sent una mica un “sí però no” a la llista dels indiscutibles. Hom li retreu ara la lleugeresa, ara que fos aristòcrata; ara la felicitat, ara que no fes política. De fet, sovint tens la impressió que el que no se li acaba de perdonar són més aviat dues virtuts que la gent d’aquesta terra sabem molt bé com coure perquè acabin resultant amargues: la facilitat i l’èxit. Sagarra es llegeix, és cert, amb una aparent facilitat (en art, però, res fàcil no és senzill), i podem dir sens dubte que forma part (amb Verdaguer, Maragall, Espriu o més recentment Martí i Pol) de la curta llista d’escriptors enormement populars en vida. Passat mig segle, però, llegeixin “Cançó de pluja”, “La balada de Luard el mariner” o “Aiguamarina” i veuran que de vegades el públic no s’equivoca.

Ara que a Catalunya hem convertit gairebé totes les carreteres (les que calia i algunes que no) en vies de dos i tres carrils, aniria bé que deixéssim tranquil un temps el quitrà i apliquéssim el criteri de les obres públiques a la literatura: que així com camions, 4x4, descapotables, híbrids i familiars comparteixen carretera sense fer-se fora del camí, de la mateixa manera autors diferents i divergents poguessin anar fent tranquils i en la mateixa direcció la ruta blava de la història de la literatura, sense invasions de carril, embussos ni peatges.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 28-IX-11
Versión en castellano











MÉS
Esplèndida entrevista (inèdita) amb el fill de Sagarra sobre son pare, per gentilesa de Jordi Galves (Un dia en les carreres).
Narcís Comadira, "El poeta Sagarra" (Ara, 25-IX-11).
"Reivindicant el teatre de Josep M. de Sagarra" (VilaWeb).
Saragatona, "Record i reivindicació de Sagarra en el cinquantenari de la seva mort".
Bereshit, "50 anys sense Josep M. de Sagarra" (amb "extres" de La Publicitat i Joan Solà).