dimarts, 27 de setembre de 2011

INICI DE TARDOR A NOVA ANGLATERRA

Veure caure literalment les fulles, una per una i a centenars, a milers. En silenci. Ara ràpides, ara giravoltant emmandrides. És com llegir el diari, però sense fotos.


4 comentaris:

  1. I vas a treballar, amb aquest paisatge tan idoni per a la poesia? ;-) Un somriure, Jaume!

    ResponElimina
  2. No entenc la comparació.
    Contemplar les fulles que cauen és pura meditació.
    Llegir el diari (amb fotos o sense) només neguiteja...
    Penso jo....

    ResponElimina
  3. Deu ser un problema meu, Anònim: jo llegeixo els diaris o escolto les notícies i hi veig caure, ineluctables, els noms, les amenaces, antics verds, tot el que temies o t'esperaves o de vegades hauries jurat que no.

    ResponElimina
  4. Fa un mes jo era a Nova Anglaterra. El paisatge encara era d'estiu. Quina enveja!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió