INICI DE TARDOR A NOVA ANGLATERRA
Veure caure literalment les fulles, una per una i a centenars, a milers. En silenci. Ara ràpides, ara giravoltant emmandrides. És com llegir el diari, però sense fotos.
una postal
Fa 4 hores
dimarts, setembre 27, 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Escrits
4 comentaris:
I vas a treballar, amb aquest paisatge tan idoni per a la poesia? ;-) Un somriure, Jaume!
No entenc la comparació.
Contemplar les fulles que cauen és pura meditació.
Llegir el diari (amb fotos o sense) només neguiteja...
Penso jo....
Deu ser un problema meu, Anònim: jo llegeixo els diaris o escolto les notícies i hi veig caure, ineluctables, els noms, les amenaces, antics verds, tot el que temies o t'esperaves o de vegades hauries jurat que no.
Fa un mes jo era a Nova Anglaterra. El paisatge encara era d'estiu. Quina enveja!
Publica un comentari