LA MALORKA DE BAUZÁ

Volia parlar-los de llibres a Hay-on-Wye, de la profecia de la mort d’Internet, del festival internacional Ars Poetica, però llavors vaig llegir les declaracions de José Ramón Bauzá i el lirisme se’m va passar de cop. Per si no el coneixen, Bauzá (no confondre amb l’escriptor Miquel Bauçà, d’igual cognom però passat per la ce trencada) és el president del PP a les Balears, i dies enrere va anunciar que el dia que governi (les enquestes diuen que pot passar) “eliminarà” la llei de normalització lingüística i la “imposició” del català a l’ensenyament perquè els pares han de poder triar i perquè a Mallorca diuen tassó, no got (a casa meva en diem vas). Particularisme i drets individuals. Però per als liberals els drets individuals solen ser els drets d’uns quants, més que no d’altres. Vull dir, senyor Bauzá, que jo també estic a favor de la lliure elecció: la que hauria de fer possible que com a ciutadà espanyol pogués escolaritzar les meves filles en català a Saragossa, per exemple. Malauradament això no és possible, perquè els drets individuals només arriben fins allà on comença el consens social expressat en forma de lleis. Per això milers de ciutadans de Ceuta i Melilla no poden escolaritzar els seus fills en àrab o amazig... Llengües i identitats amaguen sempre plom de poder sota l’ala.

Vaig llegir la promesa cantonalista de Bauzá a Bratislava (on l’illa de Malorka s’anuncia a cada agència de viatges) l’endemà que Martin Solotruk m’expliqués la narració bilingüe (amb dos locutors alternant-se) a la televisió txecoslovaca de la final de l’Eurocopa de futbol de 1976, i que un estudiant eslovac història d’Espanya se m’adrecés en català perquè escolta música de Quimi Portet, Raimon i Antònia Font (què deuran tenir en comú?). ¿Tan difícil és imaginar un panorama on s’entengui que el plurilingüisme sempre és millor que el monolingüisme (disfressat de bilingüisme que no es practica), on l’odi no prengui la forma de castració de la pròpia comunitat? A casa i al món tots tenim la nostra manera de dir les coses, però ens entenem i ens fem grans en l’esforç per l’estàndard. Ara que hem après que el turisme d’oferta és una indústria finita, segur que els turistes eslovacs s’estimaran més un destí balear amb llengua i identitats pròpies que no una altra sucursal de Marbella.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 13-X-10
Versión en castellano

MÉS
Fragment d'un discurs recent de José Ramón Bauzá en un acte amb veïns (veïnats, perdó) de Palma de Mallorca. Esplèndid, el seu mallorquí.
Josep M. Fonalleras, "La unitat de la llengua" (El Periódico), amb algun comentari sucós.