dissabte, 18 de juliol de 2009

VISIONS DE L'ETERN

Ara mateix
un pardal s’ha posat
a la branca d’un pi
just al davant
de la meva finestra
i s’ha envolat
una bufada
de pol·len groc.
TED KOOSER.
Una noia amb armilla
reflectant verda-groga
xarrupa una beguda
asseguda a l'andana
de la meva finestra.
El tren engega.
Mira el rellotge,
recull l’escombra.
Ja deu ser l’hora,
caldrà tornar-hi.

                  JS










Més Kooser al F l u x.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió