ADÉU A BARCELONA

Aquests dies que són a punt de complir-se els setanta anys de l'entrada dels "nacionals" a Barcelona, desfilant Diagonal avall, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha tingut la pensada de posar en marxa un bloc per seguir-hi l'èxode dels escriptors que van haver de fugir de la ciutat just uns dies abans, alguns en el famós bibliobús de la ILC.

Josep M. Fonalleras hi dedica la seva columna d'avui a El Periódico, i val la pena recordar que fa uns mesos Símbol Editors va publicar El bibliobús de la llibertat, de Miquel Joseph i Mayol (en edició a cura de Quim Torra i Jaume Ciurana), que reconstrueix i homenatja el periple dels Benguerel, Pompeu Fabra, Oliver, Rodoreda, Rovira i Virgili, Trabal i companyia. Dilluns 23 de gener de 1939, per exemple, llegim al diari de Joseph (periodista i escriptor, funcionari de la Conselleria de Cultura): "Aparellàrem el bibliobús al jardí del palau Robert. Al hall, esperant l'hora de sortida, s'hi trobava un grup d'intel·lectuals, alguns acompanyats de llurs famílies, d'altres els havíem de recollir al domicili de la Institució. Amb taulons que trobàrem al garatge havíem improvisat uns bancs al llarg del vehicle per acomodar-nos. La manca d'espai obligà a prescindir d'algunes maletes que els expedicionaris havien preparat per al viatge; les que carregàrem serviren de seient on s'acomodaren els qui no cabien en els bancs, prescindint de tota comoditat. Emplenàrem el tanc de gasolina; volíem endur-nos uns bidons de reserva, però pensant-ho millor desistírem de fer-ho. Les disponibilitats del preciós líquid eren escasíssimes i calia deixar-ne una quantitat suficient per al camió que quedava a disposició dels amics que no havien estat avisats a temps, perquè poguessin sortir més tard o l'endemà. Les alarmes i els bombardeigs aeris no paraven; quan ens disposàvem a anar-nos-en, les bombes queien pels voltants d'Hostafrancs. L'activitat aèria no havia parat en tot el dia; carreteres i camins de les rodalies de Barcelona eren bombardejats intensament tractant d'aïllar la ciutat i privar-ne la sortida. Preveient el perill que representava desafiar les bombes, per evitar-les, zigzaguejant, pel Poble Nou i Sant Andreu, arribàrem a la carretera que voreja el Besòs. Per Montornès férem cap a la que d'Alella va a Granollers. Després, pels camins menys transitats, menys exposats a la persecució aèria, ens encaminàrem cap a Girona."