MARCH I CASASSES

No·m fall recort del temps tan delitos
qu’es ja passat; pens que tal no venrra.
Si·l conseguesch, merce no·m fallira,
car piatat fet aura pau ab vos.
Preareu mi qui ’n temps antich preaveu,
e confessant que us dolieu de mi.
Ara que us am plus que james ami,
tornau vos lla on de primer estaveu.

Plus que dabans me trobe desijos,
e lo desig en mi james morra,
car per sa part mon cors lo sostendra,
l’enteniment no·m sera despitos.
Vos desijau a mi, qui desijaveu
per tal voler del qual yo·m contenti.
Ara que us am plus que james ami,
tornau vos lla hon de primer estaveu.
(...)

Aquest vespre, a les vuit, a l'Ateneu Barcelonès, Enric Casasses tria i llegeix Ausiàs March al cicle "Antologies" del Col·legi de Doctors i Llicenciats. Encara em dura el bon gust de boca de fa un parell d'anys, quan va fer el mateix amb un suposadament carrincló Jacint Verdaguer que a les seves mans esclatava com focs artificials, amb la sala plena a vessar. I encara n'hi ha que diu que s'avorreixen...