SEGONS L'ORDRE ESTABLERT

Un com tants altres. O no ben bé. En tot cas, bon cap de setmana, com sempre.

AIMLESS

M'he equivocat tantes vegades, i estic tan agraït als meus errors, que cada cop penso i imagino més tranquil.

ILLINOICA, II

ILLINOICA, I

GRAY AL RAZZ

Nois i noies, no badeu, que Macy Gray canta aquesta nit al Razzmatazz!

Ah, i bon cap de setmana als que no hi podrem anar, també.

EL QUE SABEN LES MONEDES

Per als que creuen que la poesia només parla de flors i violes: aquí Gary Snyder evoca la moneda més petita que els nord-americans duen (o ja ni duen) a la butxaca, la que la gent no cull de terra. Un poema menut com la moneda, i clar com la llum fina de la saviesa. Poesia política. O quotidiana. O mínima. O exemplar.

L'ALTRA CARA DE CADA MONEDA

El cap d'un home de l'elit que mana
i un edifici molt gran.
Un a cada cara de la moneda.

                     Gary Snyder, Left Out in the Rain (2005)
                     Versió de JS




MÉS
Més versions de poemes de Gary Snyder en català.
Gary Snyder a la Poetry Foundation.
Gary Snyder a l'Academy of American Poets.

MESTRES I SEITONS

Els bons escriptors saben posar paraules a coses que vivim o intuïm. Aquí sembla que Gary Snyder estigui parlant de zen, però jo hi llegeixo un punt de vista alliçonador sobre la poesia catalana.













EN QUIN SENTIT ELS MESTRES
ZEN SÓN COM SEITONS

Molt pocs arriben a créixer del tot.
I que necessaris són tots els altres:
      dons per a la cadena alimentària,
      aliment d'un altre univers.

Aquests més grans alimenten els taurons.

                                  Gary Snyder, Left Out in the Rain (2005)
                                  Versió de JS

SÍ, SENYOR PRESIDENT

Mariano Rajoy acaba de fer seixanta-dos anys. Em sembla indiscutible que se l'ha de felicitar per haver sabut arribar a Presidente de la gran nació única, la més antiga. Y mucho españoles.

DIFERÈNCIES

Una altra de les diferències amb Espanya: aquí les connexions gratuïtes de wifi es connecten. I funcionen.

ESTRELLAS LAND

Ho han tornat a fer: La la land és a les Espanyes (i als avions i organismes que en depenen, claro está) La ciudad de las estrellas, amb el detall que en aquest cas per comptes de treure's el títol hispànic de la punta del llapis han agafat com a mínim el d'una cançó, amb una sinècdoque tirant a clàssica.

En fi, bon cap de setmana a tothom, com sempre. Tituladors espanyols de pel·lícules inclosos.





MÉS
La banda sonora de la pel·lícula completa. Val la pena.
Emma Stone ballant també però en una peça una mica més animada (d'un dels Arcade Fire). I si us interessa la dansa, aquí teniu un vídeo amb el coreògraf de tot plegat.

TRANSALBERGÍNIA

Els tombs que han fet algunes coses! A la terra professional de Joan Coromines, deu tenir sentit fer una mica d'etimologia recreativa... Resulta que segons el Shorter Oxford English Dictionary la paraula anglesa aubergine (que es fa servir sobretot al Regne Unit al costat d'eggplant per referir-se a la Solanum melongena) prové del francès, a on va anar a parar via el català, que la va agafar de l'àrab, com aquest l'havia presa del persa, i aquest del sànscrit. L'albergínia (a casa, esbergínia).

Via @CatalanVoices

JO MI ME

Com que s’acosta Sant Jordi, avui els parlaré del meu llibre. Bé, dels meus llibres. Perquè n’he publicat un parell, no es pensin. El problema és que si l’element distintiu del gremi literari és escriure i publicar llibres, hem deixat de ser un gremi, o hem deixat de ser distints. Qui no publica llibres, avui? Però: vostès condueixen un taxi, operen articulacions o preparen nòmines a banda de la seva feina? Doncs amb els llibres sí que es pot fer, perquè escriure’n és ben senzill, pel que sembla. La qüestió, avui, no és escriure (com dèiem, això ho fa qualsevol): ara l’important és aconseguir que es parli del teu llibre i, amb una mica de sort, que es vengui.

Per a això, en època de crisi endèmica, els editors, esgotats per la dictadura de l’Excel, resen no perquè l’autor ajudi, sinó perquè es faci la promoció. Per una banda no hi ha diners per gastar en màrqueting, i per l’altra hom ha descobert l’Eldorado de la promoció digital. Resultat: els editors s’estimen més autors que ja vinguin amb la promoció feta (perquè surten als mitjans, o perquè són els mitjans) i/o que se la facin ells. Abans de llegir cap original, el seu nombre de seguidors a Facebook o a Twitter ja parla de l’escriptor als possibles contractadors. Jo, que sóc fan de Twitter, aquests mesos pre-Sant Jordi ho poso tot entre parèntesis: el meu TL és un festival de l’autopromoció en què escriptors, editors, llibreters i amics i coneguts dels uns i dels altres s’escarrassen (ens escarrassem) per col·locar una petita falca del llibre de torn, que, indefectiblement, no s’assembla a cap altre.

Vaja, els he dit que parlaria dels meus llibres i se m’acaba l’espai. Són una antologia temàtica de versos i un dietari. La mena de coses que seixanta anys enrere ja feia Marià Manent. L’altre dia, sense venir a tomb, em vaig posar a riure sol imaginant Manent fent-se de community manager. Quin fracàs no hauria estat! I quin gran escriptor no era. Si del que es tracta és d’un concurs de multiplicadors d’ego potser valdrà més córrer damunt de tot plegat el pietós vel de Maia.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 22-III-17
Versión en castellano
Deu anys de columnes, triats