LENA

In memoriam. I que tingueu un bon dissabte.



I aquí per torna una versió del "A fine romance" de Jerome Kern que no desmereix la clàssica d'Ella Fitzgerald amb Louis Armstrong.

SI NO TRADUÏM NO SOM

La frase és tan afortunada que ja té més d’un pare putatiu: sosté que la llengua d’Europa és la traducció. Pensem-hi un moment, perquè no es tracta de cap paradoxa, sinó d’una clarivident constatació: com a continent, i en tant que embrió de realitat supranacional, els europeus vivim en la traducció. I és gràcies a la traducció que se sostenen la cultura, la política o l’economia europees.

Al Pirineu, dos poetes croats, Marko Pogačar i Dinko Telećan, treballaven aquests dies amb un grapat de col·legues catalans en el dinovè seminari de traducció poètica de Farrera, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, i a l’altra banda del continent, a Käsmu, un eslovac, un eslovè, un israelià, un islandès i un català traduïen també junts l’obra de cinc poetes estonians, Maarja Kangro, Doris Kareva, Hasso Krull, Tõnu Õnnepalu i Carolina Pihelgas, en un altre seminari organitzat en aquest cas per LAF (Literature Across Frontiers) i l'ELIC (Centre d’Informació sobre la Literatura d’Estònia). A més, el Barcelona Poesia permet aquesta setmana acostar-se en directe a l’obra de l’eslovè Tomaž Šalamun o de l’ucraïnès Serhíi Jadan. Que no coneixen cap d’aquests noms? És clar que no: escriuen un gènere menor en llengües perifèriques (no en direm petites: quaranta milions de persones parlen l’ucraïnès). Serveixen i se serveixen, com diu el títol del recent volum d’Argumenta coordinat per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol, d'Una impossibilitat possible: la traducció.

Perquè és des del català que ens alcem, amb el castellà que allarguem el braç cap a una banda, amb l’anglès que podem mig entendre’ns arreu, però tot plegat representa una petita, una ínfima part de la realitat (de les maneres de ser, de moure’s, de negociar) al món. I no només al món entès com un escenari exòtic o llunyà: també de la realitat a casa nostra, i al nostre vell continent. Passa però que des d’aquí assistim amb el carnet de ball d’una llengua romànica de mig calibre a l’espectacular trencaclosques de les llengües del món, que ens llança als braços del desconegut, del complex, de la inferioritat: tres de les grans pors contemporànies. Només traduint hi podrem posar paraules. I sense paraules no som.

-------------------------------
Publicat a iCult/El Periódico, 12-V-10
Versión en castellano

REGLA D'HISTÒRIA CONTINENTAL

Arreu, som simplement la tribu que va quedar i s'ha anat barrejant. Fins al proper relleu.

SOTA CADA PEDRA

KAKS KALAMEEST

Öösel
mustade pilvede all
kaks kalameest
sõuavad puises kanuus

Vaatavad iga kivi alla
kuulatavad igat häält
kõik nende meeled ja võrgud on valmis

Sama kanuuga
ja ikka samal merel
just nagu nende esiisad
kümme tuhat aastat tagasi

Püüavad kalade und

Carolina Pihelgas











DOS PESCADORS

De nit
sota els núvols foscos
dos pescadors
remen en una canoa de fusta

Busquen sota cada pedra
escolten cada soroll
amb els sentits i les xarxes a punt

Amb la mateixa canoa
i en el mateix mar
que els seus ancestres
deu mil anys abans

Percacen els somnis dels peixos

[Versió de JS, amb l'autora]

LA HISTÒRIA ERA UNA ESPIRAL

SIGA

Raadiost kuulsin:
siga käinud muiste maja ümber
ja söönud inimese sitta.
Kosunud sellest, saanud lapsed.
Inimene löönud sea maha ja söönud ära.
Pärast sööki läinud jälle
kuhugi tare lähistele võssa.
Sea lapsed tundnud lõhna,
läinud võssa sööma.
Ja nii edasi.

Siis tulnud välja, et ajalugu on spiraal.
Juurte juurde naastes
võtnud siga kaasa
hulga peenemaid riistu
ja artikuleeritumaid hoiakuid.

Maarja Kangro










EL PORC

Ho vaig sentir a la ràdio:
temps enrere, els porcs campaven lliurement
pels volts de la granja
i es menjaven la merda de l’home.
S’engreixaven, parien.
Llavors l’home matava el porc i se’l menjava.
Havent sopat, anava fins a uns arbustos
en alguna banda darrere de la granja.
Els garrins coneixien aquella olor
i anaven als arbustos a menjar.
Etcètera.

Llavors va resultar que la història era una espiral.
De tornada a les arrels,
el porc s’endú
un grapat de millors eines
i d’actituds més sofisticades.

[Versió de JS, amb l'autora]

APARICIONS

Hahetab juba. Juba hahetab.
Puudele ilmuvad oksad. Okstele ilmuvad lehed.
Lehtedele ilmub värv. Värvile ilmub toon.
Toonile ilmub sügavus. Sügavusse mahedus.

Põrandale ilmub vaip. Vaibale ilmuvad sussid.
Lauale ilmub klaas. Klaasi ilmub vesi.
Seinale ilmub tapeet. Tapeedile ilmub muster.
Riiulile ilmuvad raamatud. Raamatuisse ilmuvad kirjad.

Padjale ilmuvad juuksed. Juustesse ilmub nägu.
Näole ilmuvad silmad. Silmadele ilmuvad laud.
Laugudele ilmuvad ripsmed. Ripsmetele ilmub värin.
Värinale ilmub ekraan. Ekraanile ilmuvad unenäod.

Unenäod liigutavad võrkkesta ekraanil.
Sa liigutad küünarnukki. Ma puudutan sind.
Sa pöörad teise külje. Teki alla ilmub soojus.
Soojusesse ilmub uni. Unes ilmub päike.

Hasso Krull










L’aurora ja ha arribat. Ja ha arribat l’aurora.
Les branques apareixen als arbres. Les fulles apareixen a les branques.
El color apareix a les fulles. El to apareix en el color.
La fondària apareix en el to. La suavitat, en la fondària.

Una catifa apareix a terra. Unes sabatilles apareixen a la catifa.
Un vas apareix a la taula. Una mica d’aigua apareix al vas.
Un tapís apareix a la paret. Un motiu apareix al tapís.
Els llibres apareixen als prestatges. Les lletres apareixen als llibres.

Uns cabells apareixen al coixí. Una cara apareix als cabells.
Uns ulls apareixen a la cara. Unes parpelles apareixen als ulls.
Les pestanyes apareixen a les parpelles. Una tremolor apareix a les pestanyes.
Una pantalla apareix en la tremolor. Els somnis apareixen a la pantalla.

Els somnis es mouen a la pantalla de la retina.
Tu mous el colze. Et toco.
Et regires. L’escalfor apareix sota la vànova.
Un somni apareix en l’escalfor. El sol apareix en el somni.

[Versió de JS, amb l'autor]

ENTREVISTES DE FEINA

Avui al bressol de la democràcia i el parlamentarisme (bé, en un dels bressols de) toquen entrevistes de feina per saber qui haurà d'assumir la responsabilitat d'anar a viure al 10 de Downing Street. Aquí, algunes idees.



L'escollit haurà llavors d'afrontar la difícil tasca d'escollir al seu torn el candidat o candidata a ocupar els ministeris més compromesos.

GENT AIXÍ

Arriba tres dies més tard que la resta. Menja un menú especial que ha discutit durant setmanes amb els organitzadors. A la primera sobretaula elogia els grans països i les lingua franca (ell, que ve d'un de menut sostingut de forma internacional) i va fent comentaris sardònics sobre el provincianisme de les petites nacions (la bandera que veiem per la finestra és la d'un milió i mig curt de persones): quan la discussió giri malament confessarà a aquests que acaba de conèixer que ell, en el fons, és anarquista. El dia de marxa, discutim quan hem de trobar-nos a l'entrada i ell insisteix que acordem una hora concreta i que siguem estrictes, "A ningú no li agrada esperar als altres". Quan apareix, somrient, arrossegant la maleta amb rodes, tots l'esperem fa estona, des de l'hora que havia dit. A la lectura serà l'únic que aprofiti per anunciar que els seus llibres es poden comprar a l'entrada. I al sopar de comiat es fa obrir una ampolla de vi francès (que confon amb espanyol quan ho explica a la noia del costat), s'aboca entre brometes a la sopa de disseny que li porten el primer de tots i se l'acaba abans que a cap dels altres onze no ens hagin portat el nostre plat. Tot, sempre, entre somriures.

ESCALPEL I METRÒNOM

Skalpell ja metronoom
mu isa klaveril
enda vahel hoidsid vaikust,
kui ma olin laps.

Nüüd alles, aegamööda,
olen hakand kuulma,
môistma
nende kummalisi lugusid.

Imeôhukeseks ihuvad need aja.

Doris Kareva
 







Escalpel i metrònom
compartien silenci
al piano del pare,
en la meva infantesa.

Només ara, amb el temps,
en començo a sentir,
en començo a comprendre
les estranyes històries.

El temps tan ben tallat.

[Versió de JS, amb l'autora]

VILSANDI

4 MAI, VILSANDIL

Kakskümmend ja mõni aastat hiljem.
Palju uusi maju ja palju uut metsa,
muidu on kõik endine, lõhn, valgus,
erekollane: kukeharja, tedremarana õied,
nagu oleks juba varasuvi.
Ja unustus pisikesel surnuaial,
kuus hauda, haualkäijadki surnud.

Kaljul kõrbeva rohu lõhn, mere kiiskamine,
külm tuul, kuum päike, need ei muutu,
tule mistahes aastal tagasi, sajandite pärast,
ikka sama. Ainult keegi ei tea siis,
et see on sama lõhn,
mis täna.

Tõnu Õnnepalu


4 DE MAIG, VILSANDI

Vint-i-alguns anys després.
Moltes cases noves i molt de bosc nou,
tret d’això tot és com era, l’olor, la llum,
el groc brillant: els arços, la potentil·la florida,
com si ja fóssim a principis d’estiu.
I l’oblit en un cementiri minúscul,
sis tombes, fins i tot els visitants són morts.

L’olor d’herba cremada a les roques, la lluentor del mar,
el vent fred i el sol calent no canvien,
hi pots tornar passats els anys, o els segles,
tot resta igual. Només que llavors ningú no sabrà
que és la mateixa olor,
aquesta d’avui.

[Versió de JS, amb l'autor]

UNA DITA NORUEGA

No fa mal temps: dus mala roba.

EXERCICIS DE LLENGUA

El dissabte pot ser un bon dia per fer país i ampliar una mica el vocabulari...



Si ja heu fet els divuit anys, aquí podeu veure també la versió uncensored del vídeo.