dimarts, 16 de setembre del 2008

CALDERS & CALDERS










Avui hi ha hagut la reunió del jurat, però encara caldrà esperar uns dies per conèixer el veredicte del setè premi Lletra a la millor iniciativa digital de promoció de la literatura catalana. De tota manera, el que sí que ja sabem és quin ha estat el guanyador de la votació popular paral·lela que l'espai Lletra organitza cada any, i m'alegra poder dir que el site més votat enguany és dels de visita obligatòria: Imatge i paraules de Pere Calders: Una invasió subtil és una coproducció de la UAB i l'Institut d'Estudis Catalans amb una quantitat de material i una presentació per treure's el barret. Aquest mes de setembre, doncs, Calders està dues vegades d'enhorabona, cosa que no deu ser pas poc per a una literatura cansada però endollada.

dilluns, 15 de setembre del 2008

A SOPAR










Una taula per tres noies joves amb vambes i xancletes de taló que han entrat juntes. "Tres estudiants companyes de curs o de pis", he pensat. I ara són aquí al davant assegudes i fan allò tan curiós de deixar passar segons i més segons sense parlar-se, mirant cadascuna ostensiblement en direccions diferents. Què deuen pensar, penso. Les unes de les altres i totes tres d'aquest sopar en un indi arregladet que potser no tenien previst o no els venia gaire de gust... Té, ara n'arriba una quarta, no, dues més, amb un noi ample d'espatlles amb caçadora amb caputxa: els allarguen la taula i de cop totes somriuen, es diuen cosetes en veu baixa, s'alcen estirant la cua a servir-se del bufet com si les haguessin posat en marxa alhora, com si algú hagués introduït una moneda a la jove màquina aturada i ara sonés una música melosa. Ah, la vella benzina del devaneig.

dissabte, 13 de setembre del 2008

dijous, 11 de setembre del 2008

UNS ALTRES SEGADORS

D'aquí a unes setmanes els Túrnez & Sesé estrenaran a Manresa, a la Fira Mediterrània, el seu nou CD i espectacle, "Romanços i estampes del 21", per al qual van convidar Montse Gort, Jordi Guardans, Sergi Jover, Dolors Miquel, Laia Noguera i l'autor d'aquest bloc a escriure'ls un parell de romanços contemporanis, i amb tot plegat preparen un muntatge en què les cançons jugaran amb l'obra de sis il·lustradors de primera (Xavier Salomó n'és un).

Jo els vaig escriure uns "Nous segadors". Ha passat gairebé un segle d'ençà de la lletra original d'Emili Guanyavents que avui arreu del país la gent mig no sabrà seguir de memòria, i més de vint anys des de la magnífica variació que Salvador Espriu va aplegar a Per a la bona gent ("Si volíeu escoltar,/ obriríeu la finestra..."). Quin millor dia que l'onze de setembre per explicar-vos-ho ací i presentar en societat els meus segadors? Per a la música, encara haurem d'esperar unes setmanes.
















Nous segadors

                                     A Salvador Espriu
Si volíem començar
novament la nostra gesta
obriríem els balcons,
que l’airet la boira lleva.

Deixa’l bufar,
deixa’l passar
defensor de la terra!
Deixa’l passar!

Catalunya, mirall gran,
tornarà a ser rica i plena
empeltada d’altra gent
menys ufana, menys superba.

Llença el mirall,
burla el mirall
defensor de la terra!
Burla el mirall!

Ara és hora, segadors,
ara i sempre, d’estar alerta:
cada juny ve un altre juny
i les eines es fan velles.

Cap cop de falç,
desa la falç
defensor de la terra!
Desa la falç!

Que tremoli l’enemic
que en el nostre nom condemna:
Catalunya és molt més gran
si convé que les cadenes.

Desa la falç,
burla el mirall
defensor de la terra!
Desa la falç!


                     JS

dimecres, 10 de setembre del 2008

GRÀCIES, SUBAL






Cada vegada que un dels teus blocs predilectes abaixa la persiana i diu que no hi tornarà tens la mateixa sensació que quan arribes a un barri o un poble buscant una botiga o un restaurant que recordes amb afecte i els trobes convertits en un locutori o un cafè amb el nom d'alguna ciutat italiana... Val a dir que cada vegada també et preguntes per què tu no (o tu encara no, o tu quan). I que cada vegada et puja a la gola, via memòria, un lent gràcies allargassat. Em va passar amb en Carles, amb la Teresa, amb la Tina... i ara amb en Subal, a partir d'avui Miquel Adam, una veu digital enjogassada i insubornable, atenta al món i allunyada de la tonteria en aquests verals tan floralescos. Gràcies, doncs, Miquel! I fins que ens tornem a trobar a la propera perifèria.

dimarts, 9 de setembre del 2008

JA VE?










En el món de les andròmines endollades les velocitats són relativíssimes: pots estar-te anys esperant el boom del llibre electrònic (que ara sembla que als EUA comença a pitar, de la mà de la funció com a lector de diaris) i després, en uns mesos, trobar mig món inundat d'un telèfon car sense botons que fa fotos i té música i connexió a internet que ningú de nosaltres no hauria estat capaç d'imaginar fa només un parell d'anys. Ara diu que el que hi a l'horitzo és el paper electrònic, un full multisusos francament prometedor. A veure quin carril li toca.

dilluns, 8 de setembre del 2008

EXCEPCIONALITAT

Som, certament, un país excepcional. En el sentit que funcionem en gran part gràcies a les excepcions.

divendres, 5 de setembre del 2008

L'ALFABET DE LA FELICITAT

Per a un text llarg que se'm cou massa rellegeixo fragments crítics sobre l'obra de Josep Carner, i un cop de sort m'avara a les pàgines de Paulina Crusat, una de les intel·ligències literàries més preclares dels anys cinquanta per aquests verals, avui estranyament desapareguda (o eclipsada) de la memòria cultural comuna. Així com de passada l'assagista i traductora se sent capaç de definir-nos el mester de l'artista ("proporcionarnos esa atmosfera más densa en emoción que el corazón necesita para respirar"). I llavors, després d'un breu elogi d'Arbres i de qualificar com essencialista la poesia dedicada per l'autor al món sensible, apunta:

Tres líneas le bastan a Carner para hacernos saber lo que es un ciruelo, otras tres para fijar el carácter de un almendro en particular. Serán, almendros y demás, como Manent nos advierte, árboles antropomorfistas, ya que el hombre se toma siempre por medida de todo; mas es una justa medida, puesto que en la Tierra no hay otra, y hasta el día en que algo pueda inducirnos a creer que un manzano se piensa a sí mismo, habremos de aceptar como sentido suyo auténtico y único el mensaje que su presencia irradie hacia el alma del hombre. Si es cierto que los hombres les prestan sus sentimientos a las cosas, no es menos cierto que a menudo los han aprendido de ellas. Los tallos han enseñado a decir “gracia” y las fuentes “pureza”. Carner es recopilador y descifrador maravilloso de esos signos, que son como el alfabeto de la felicidad.

El objeto elegido, pulcramente disecado de toda fibra inútil, su mano, más ligera que la de un cirujano ilustre, nos lo alarga intacto, sin que haya sufrido un filamento o el polvillo de plata de una hoja. Y no sólo los seres de toda especie dicen en Carner, con brevedad de oráculo, su modo y su razón de ser, su esencia y su quintaesencia. Lo dicen el aguacero fino y el plenilunio de otoño, el mes de noviembre y el día de marzo. Lo dice el instante más veloz. Nadie amó más que Carner el instante; pero los poetas del instante y el color del tiempo suelen decir sin palabras: “Todo pasa”, y Carner dice “Todo queda”. Eterniza el momento, no sólo salvándolo del olvido, sino convirtiéndolo en modelo de sí mismo
.

Paulina Crusat, "Carner, poeta esencialista" (1959)

dijous, 4 de setembre del 2008

QUE SEMPRE FOS SETEMBRE

Que sempre fos setembre, que l’hivern
ens esperés en va.
                              Que cada aiguat,
que tot el fred, que tanta absurda pressa,
que tot el que s’acosta, trist octubre,
fos cada cop com la sorpresa amable
de la primera pluja,
de la primera cita,
del retrobat jersei.

                                       JS, Pel viure extrem (1985)

dimecres, 3 de setembre del 2008

ALMOST LOVER

Un truc de butxaca contra la sempre pesada tornada de vacances que no veig recollit a cap dels entranyables, inútils articles periodístics sobre el tema: haver fet un bon pedido a ca n'Amazon i trobar la capsa de cartró, prometedora, esperant-te damunt del moble de l'entrada quan obres la porta de casa. Gràcies a això, per exemple, aquests dies escolto A Fine Frenzy i la cosa sembla una mica menys costeruda...

help me out,
said the minnow to the trout
i was lost and found
myself swimming in your mouth


dimarts, 2 de setembre del 2008

GALLETS RUSSOS








Què deu passar a Rússia? Potser sigui la pressió, les altes temperatures, el canvi climàtic o vés a saber, però si ara fa un parell de setmanes ja se'ls van escapar unes quantes columnes de tancs amb acompanyament de milícia mercenària cap al sud i camí d'Ossètia van haver de fer tooota la volta per Geòrgia abans de poder girar de tornada, ahir en un aeroport d'Ingúixia a un policia de fronteres se li va disparar accidentalment la pistola al cap de Magomed Yevloyev, responsable d'un web crític amb la política del Kremlin al Caucas i avui, vés per on, ens acabem d'assabentar amb tota mena de detalls narratius i visuals que Vladimir Putin s'ha carregat un equip de televisió per salvar un tigre, ai perdó, que per sort ha pogut disparar un dard amb tranquil·litzant a un tigre siberià per salvar un equip de televisió en perill (què no faria l'expresident pels mitjans de comunicació). Tancs, mercenaris, pistoles, dards... No ho sé, trobo que darrerament estan una mica així com deixats anar, els gallets russos.

PD. Llegiu-vos sempre la lletra petita!

dilluns, 1 de setembre del 2008

SEURE O NO SEURE

Quan t'asseus i obres el diari o el llibre sona el timbre. Indefectiblement. Si quan sona el timbre tanques les pàgines i t'alces, no calia haver-se assegut: podies haver-te quedat dret directament esperant el truc a la porta per córrer a fer de bidell.








[PS. Un final de vacances d'ara fa noranta anys...]