diumenge, 24 d’octubre de 2021

DISCULPES, SEMPRE

"I així anem fent, sempre demanant permís o disculpes per existir". Ho vaig escriure ara fa quatre anys, en una columna a El Periódico (no, ja no hi col·laboro) parlant de la literatura catalana vista en la distància. Passa el temps i som allà mateix: torna Frankfurt, canvien consellers i directors (ara conselleres i directores), els diaris generals ens perdonen la vida... Coses i gent guapes a escala, i tants nassos trencats. Potser la llibertat del subsidiari té aquest preu. 




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.