dimarts, 17 de gener del 2012

TORRENTS DE VERDAGUER

[D'una entrevista a l'Ara amb un savi elegant i d'aquí, Ricard Torrents.]










«Jo havia odiat i menyspreat Verdaguer, però em vaig adonar que era el nostre poeta romàntic i hi vaig voler aprofundir. Representa molt bé la Renaixença: es proposa retornar al seu nivell la llengua i la literatura; sent l'opressió d'una cultura superior, la castellana, que admirava, però que era justament el que sentia que l'oprimia. A més, fa una evolució social molt interessant perquè es revolta contra el poder i escriu En defensa pròpia , els millors articles periodístics escrits al XIX.

Li confesso que per a mi Verdaguer és un capítol avorrit d'un llibre de literatura catalana de tercer de BUP. He dit una heretgia?
No, no. El problema és que no sabem transmetre la nostra pròpia cultura. La presència de la cultura castellana és molt gran. I justament la universitat és la responsable d'això, que mai no es va prendre seriosament la formació dels professors, que van ser els que després van anar als instituts. Ha faltat la transmissió que assegura la circularitat d'una cultura nacional.»

dilluns, 16 de gener del 2012

EL QUE COSTA LA CONCÒRDIA

Avui tots els diaris i noticiaris parlen de l'embarrancament final dels mastodonts. Descansin en pau, lluny de nosaltres.


diumenge, 15 de gener del 2012

LLEIS DE LA FÍSICA

A la taula del costat esmorzen un parell d’executius encorbatats, i fan allò tan curiós de parlar pel mòbil cadascun per la seva banda. Un dels dos demana al seu interlocutor telefònic, mentre treu paper i llapis:

–Dame tu nombre y apellidos, Juan. ¿Eres una persona física, no?


dissabte, 14 de gener del 2012

divendres, 13 de gener del 2012

FER PLANS

Em fan preguntes sobre la paternitat. No, no en tenia vocació. És clar que de vegades parlar en pretèrit de vocació significa pensar-te que volies fer el que has acabat fent. Em vénen al cap els versos preclars de Ferrater a "Amistat del braç": "Jo, massa jove / també, no havia après a reconèixer-me / en l'acceptació més que en la tria".


dimecres, 11 de gener del 2012

ESPAÑA (BY JULIANA)

"[...] Curioso país con el agua al cuello, en el que la capital, una Singapur mesetaria libre de las obligaciones de un distrito federal (cuota extra de solidaridad por los beneficios inducidos por el Estado y los monopolios privatizados), se permite el lujo de bajar impuestos y chulear al Gobierno amigo. Arriba, el fuero; en medio, el huevo; y abajo, el subsidio. España."

 Enric Juliana, "Aguirre es la oposición" (La Vanguardia, 11-I-12)


dilluns, 9 de gener del 2012

MÉS REGALS: UNES ILLES

L'escriptor asturià Xuan Bello, autor de l'impressionant Història universal de Paniceiros i d'altres peces esplèndides com La neu i altres complements circumstancials (tots dos traduïts al català per Adesiara), ha obert recentment bloc personal i literari a la xarxa: es diu Les isles interiores.


diumenge, 8 de gener del 2012

MÉS REGALS: EPHEMERA

He decidit dedicar els propers dies a subratllar alguns regals que ens han dut els Reis, tot i que potser algú no acabi de ser-ne conscient (escric 'ens han dut' perquè parlo només de regals públics, ho sento).

El primer es diu Barcelona ephemera i publicitat, i ens arriba de la mà del dissenyador i col·leccionista Víctor Oliva (nét del gran impressor Oliva de Vilanova). Es tracta d'un web que és una mena de museu digital de petites meravelles gràfiques, centenars de papers diversos en principi negligibles impresos a Barcelona emtre 1850 i 1950: etiquetes, anuncis, cartells, nadales, revistes, postals... Tot bellament reproduït, datat i identificat. Avís: cliqueu a l'enllaç només si teniu una estona per badar i si manteniu una reserva de capacitat per a l'enlluernament al detall.

divendres, 6 de gener del 2012

REGAL DE REINES

Anoche mientras dormía
del cansancio fatigao
no sé que sueño dorao
cruzó por la mente mia
...


dijous, 5 de gener del 2012

FIL·LOXERES DEL XXI











A l'Ateneu de Bétera escolte la presentació de Valencians contra la fil·loxera, un impressionant llibre de Joan C. Martín que per aquelles coses de la vida és editat, en català, per una casa anglesa, Anaconda. L'autor em sorprèn amb un discurs que va molt més enllà del que seria justificat pel títol. És un llibre de vins i vinyes, gens estrany car Joan C. Martín és probablement el millor especialista en la matèria que tenim, però sobretot és un assaig total sobre els valencians, sobre els nostres comportaments antropològics i sobre la política que se'n deriva.

Amb una saviesa aclaparadora, Martín explica que la societat valenciana va ser capaç d'aturar durant dècades la fil·loxera mentre aquesta es feia forta arreu del continent i portava la desgràcia a tots els països, excepte a València. No perquè sí. Del seu retrat emergeix un País Valencià 'calvinista, seriós, rigorós i solidari', que va ser una forma de viure. Una terra on la gent usava amb normalitat la vella paraula conjugar-s' (no la cerquen al diccionari que no hi és), que ell la defineix amb un rotund i emocionant 'vol dir que no deixaràs mai caure el teu veí'.

El relat de Martín demostra sobradament que va ser la cobdícia, l'ambició d'uns pocs i la traïció a la terra el que va permetre finalment l'entrada de la plaga, un retrat que basteix paral·lels amb la situació que vivim avui i fa del seu llibre una extraordinària explicació sociològica, també, del present
. [...]

 Vicent Partal, "Conjugar-se" (El Punt/Avui, 5-I-2012)

dimarts, 3 de gener del 2012

QUÈ DEMANEM

"Jo no vull reconeixements ni medalles: vull treballar amb amics".
 Jonas Mekas


dilluns, 2 de gener del 2012

RETORN AL RETORN

Per als enganxats locals a la comptabilitat celebratòria i els sempre atents planificadors d'aniversaris, aquí va l'avís que en aquest any 2012 acabat d'estrenar en fa trenta (glups) que a uns quants ens va canviar la manera de mirar-nos la tele, el dia que vam començar a veure una sèrie que després hem anat entenent que era (és) una de les millors de la història de la televisió (abans de The West Wing, The Soprano o The Wire): Brideshead Revisited, basada en la novel·la d'Evelyn Waugh de 1945 el pròleg de la qual en la versió catalana (Retorn a Brideshead, a Proa, em temo que descatalogada) de Ramon Folch i Camarasa s'obre així:

En arribar a les línies de la Companyia 'C', al cim del pujol, em vaig aturar i em vaig girar a donar una ullada al campament que deixava endarrera, i que ara s'estenia als meus peus entre la boirina grisa de la matinada. Era el dia de la nostra marxa. Quan hi havíem arribat, feia tres mesos, la neu ho cobria tot; ara la primavera desplegava les primeres fulles. Llavors jo havia pensat que, per més escenes de desolació que ens esperessin en el futur, no em podia témer cap de més brutal que aquella. Ara pensava que no me n'emportava ni un sol recorda plaent.

I acaba amb aquella frase esplèndida que en el record fa:

Jo hi havia estat abans, allà. Ho sabia tot d'aquell lloc.