dilluns, 2 de gener del 2012

RETORN AL RETORN

Per als enganxats locals a la comptabilitat celebratòria i els sempre atents planificadors d'aniversaris, aquí va l'avís que en aquest any 2012 acabat d'estrenar en fa trenta (glups) que a uns quants ens va canviar la manera de mirar-nos la tele, el dia que vam començar a veure una sèrie que després hem anat entenent que era (és) una de les millors de la història de la televisió (abans de The West Wing, The Soprano o The Wire): Brideshead Revisited, basada en la novel·la d'Evelyn Waugh de 1945 el pròleg de la qual en la versió catalana (Retorn a Brideshead, a Proa, em temo que descatalogada) de Ramon Folch i Camarasa s'obre així:

En arribar a les línies de la Companyia 'C', al cim del pujol, em vaig aturar i em vaig girar a donar una ullada al campament que deixava endarrera, i que ara s'estenia als meus peus entre la boirina grisa de la matinada. Era el dia de la nostra marxa. Quan hi havíem arribat, feia tres mesos, la neu ho cobria tot; ara la primavera desplegava les primeres fulles. Llavors jo havia pensat que, per més escenes de desolació que ens esperessin en el futur, no em podia témer cap de més brutal que aquella. Ara pensava que no me n'emportava ni un sol recorda plaent.

I acaba amb aquella frase esplèndida que en el record fa:

Jo hi havia estat abans, allà. Ho sabia tot d'aquell lloc.

1 comentari:

  1. És, sens dubte, la millor sèrie televisiva que he vist mai. Potser, des d'un punt de vista tècnic, d'altres com les que menciones, estarien a l'alçada o la superarien, però poques vegades un relat et deixa aquella sensació d'haver viscut dins d'un món on ha estat possible respirar el mateix aire que els seus protagonistes. Potser també ho faci l'edat, però les altres sèries les he vist amb més distància, amb menys implicació emocional.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.