divendres, 13 de gener de 2012

FER PLANS

Em fan preguntes sobre la paternitat. No, no en tenia vocació. És clar que de vegades parlar en pretèrit de vocació significa pensar-te que volies fer el que has acabat fent. Em vénen al cap els versos preclars de Ferrater a "Amistat del braç": "Jo, massa jove / també, no havia après a reconèixer-me / en l'acceptació més que en la tria".


5 comentaris:

  1. Camí de Death Valley?

    ResponElimina
  2. Camí d'allà on ens porti el camí.

    ResponElimina
  3. Felicitats, la maternitat/paternitat és un dels camins més preciosos que hi ha per recórrer...
    I qui és que fa plans, nosaltres amb la vida o la vida amb nosaltres?...
    Tant se val, la qüestió és estar present de veritat.

    ResponElimina
  4. El meu em porta a acceptar els reptes de cada dia, i descalça o mal calçada, cantar mentre faig camí.

    ResponElimina
  5. Veig uns bracets gairebé encara de ningú, tebis, lliures i promiscus, i del tot preparats per subjectar-te en un llarg trajecte ;-)

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió