divendres, gener 13, 2012

FER PLANS

Em fan preguntes sobre la paternitat. No, no en tenia vocació. És clar que de vegades vocació significa pensar-te que volies fer el que has acabat fent. Em vénen al cap els versos preclars de Ferrater a "Amistat del braç": "Jo, massa jove/ també, no havia après a reconèixer-me/ en l'acceptació més que en la tria".


5 comentaris:

Jordi ha dit...

Camí de Death Valley?

Jaume ha dit...

Camí d'allà on ens porti el camí.

Roser ha dit...

Felicitats, la maternitat/paternitat és un dels camins més preciosos que hi ha per recórrer...
I qui és que fa plans, nosaltres amb la vida o la vida amb nosaltres?...
Tant se val, la qüestió és estar present de veritat.

cantireta ha dit...

El meu em porta a acceptar els reptes de cada dia, i descalça o mal calçada, cantar mentre faig camí.

Enric Blanes ha dit...

Veig uns bracets gairebé encara de ningú, tebis, lliures i promiscus, i del tot preparats per subjectar-te en un llarg trajecte ;-)