dimecres, 2 de novembre del 2016

TRANSPORT

Escoltar Vivaldi (l'oboè del concert en do major RV 449, per exemple) i venir-te aquestes ganes de plorar en sec i de sortir a passejar per Venècia, sol i en silenci, llarg, a la tarda si pot ser, i de seure a mirar sense intenció les algues molles a la pedra allà on puja i baixa l'aigua amb el pas de cada barca, dels dies, de les notes.




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.