HOMENATGE A UN GOVERN

L'any vinent haurem d'enviar els soldats cap a casa
per manca de diners, i això està bé.
Els llocs que defensaven, o que mantenien en ordre,
s'hauran de defensar tots sols i tots sols mantenir-se en ordre.
Volem que els nostres diners es quedin a casa
en lloc de treballar. I això està bé.

Es fa difícil saber qui ha resolt els problemes
però ara que està decidit no li importa a ningú.
Aquells llocs són molt llunyans, no pas aquí,
cosa que està molt bé, i pel que hem pogut sentir
allí els soldats només creaven problemes.
L'any vinent ja no se'n recordarà ningú.

L'any vinent viurem en un país
que va repatriar els seus soldats per manca de diners.
Les estàtues s'alçaran a les mateixes
places, envoltades d'arbres, i semblaran gairebé les mateixes.
Els nostres fills no sabran que es tracta d'un altre país.
Ara l'única cosa que esperem poder deixar-los són diners.
                                                                               1969

         Philip Larkin, High Windows (1974). Traducció de Marcel Riera (Finestrals, labreu, 2009)











Si us ve de gust una estona de Larkin, ara com el 1969 o el 1974 o el 2009, avui a dos quarts de nou del vespre a l'Horiginal (c. Ferlandina, 29, a Barcelona), August Garcia i el seu grup presenten el muntatge "Ran de les coses. Poemes de Philip Larkin a toc de música".

MÉS
Sobre High Windows.
Per comprar-ne la versió catalana.

SOCIALITZAR

És un consol saber que a Philip Larkin també li costava trobar temps per estar sol ("Funny how hard it is to be alone"), assegut al vespre a prop d'un llum o d'una finestra, i que l'autor de Finestrals pensava el que pensava de la socialització diguem-ne literària.

Escolteu Larkin descriure-ho i argumentar-ho en aquesta lectura de "Vers de société", un dels darrers enregistraments incorporats a YouTube pel sempre recomanable Tom O'Bedlam. I si us ve de gust, podeu també comparar versions amb la del poeta llegint els seus propis versos.















MÉS
Larkin en català són Josep M. Jaumà, Marcel Riera, Jordi Arbonés, Enric Prat i Ribas i d'altres, com s'explica prou bé en aquest entrada (de 2009) i els seus comentaris al bloc Ucronies, de Joan Calsapeu (ara a Wordpress).
Videomuntatge de Josep Porcar de "High Windows", de Philip Larkin.
The Philip Larkin Society: sobre The Sunday Sessions.

RECORD D'UN RECORD

Amb els Finestrals oberts, me'n recordo d'un poema d'Andreu Vidal que parlava de Larkin parlant de l'estar sol i m'aixeco i al final el trobo a L'animal que no existeix, dins de l'esplèndida Obra poètica i altres escrits que devem a les Edicions del Salobre. És breu i fi, ajustat en el vaivé de l'ell al jo, bastit com un refugi mínim damunt de tres paraules: sobretot, abans i encara.











RECORD DE PHILIP LARKIN

Sobretot... estar tot sol, ajupit
prop d'un foc clar de llenya, espurnejant,
pendent només
del color de les flames,
immòbil com un animal que dorm.
I abans... el fred,
l'urbs desfregada, el ranquejar
apressat sota la pluja, la infausta
llum dels fars damunt l'asfalt...
I, encara,
aquest voler estrany, aquest anhel
simplíssim de calor,
pur, dens, poc escrutable.

Andreu Vidal