dimarts, 27 d’octubre de 2009

RECORD D'UN RECORD

Amb els Finestrals oberts, me'n recordo d'un poema d'Andreu Vidal que parlava de Larkin parlant de l'estar sol i m'aixeco i al final el trobo a L'animal que no existeix, dins de l'esplèndida Obra poètica i altres escrits que devem a les Edicions del Salobre. És breu i fi, ajustat en el vaivé de l'ell al jo, bastit com un refugi mínim damunt de tres paraules: sobretot, abans i encara.











RECORD DE PHILIP LARKIN

Sobretot... estar tot sol, ajupit
prop d'un foc clar de llenya, espurnejant,
pendent només
del color de les flames,
immòbil com un animal que dorm.
I abans... el fred,
l'urbs desfregada, el ranquejar
apressat sota la pluja, la infausta
llum dels fars damunt l'asfalt...
I, encara,
aquest voler estrany, aquest anhel
simplíssim de calor,
pur, dens, poc escrutable.

Andreu Vidal

3 comentaris:

  1. Magnífic. Desconeixia no només el poema sinó l'Andreu Vidal. El buscarem per posar-lo al costat del gran Larkin.

    Marcel

    ResponElimina
  2. m'agrada molt com se serveix l'Andreu Vidal dels adverbis: estar tot sol "encara" i "sobretot", en contraposició a "abans". la circumstància fa la cosa. també en altres poemes seus, com capità Cook: "Només" el fred, "només" l'espai obrint-se... el poema és sovint (adv;-) en aquest "només"

    Gràcies per fer-hi tornar!


    Laura L.

    ResponElimina
  3. m'agrada molt en aquest poema l'ús que fa dels adverbis: sobretot i encara, en contraposició a abans. Solitud i circumstància. També en altres poemes seus, com aquell del Capità Cook: només el fred, només l'espai obrint-se... i el poema obrint-se tot ell en aquest no-més.

    Gràcies per fer-hi tornar!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió