dimecres, 15 de febrer de 2017

NAVEGAR EL MÓN

Per circumstàncies que ara no vénen al cas, estic llegint un munt de novel·les recents en anglès destacades pels lectors. Això em complica seguir les novetats en català, però puc afirmar que Joan-Lluís Lluís i Assiscle Xatot, el protagonista d’El navegant, no tenen res a envejar a molt del que em passa per les mans amb etiqueta de “shortlisted” a premis internacionals. Per això, l’altre dia vaig voler recomanar a una col·lega nord-americana un llibre de Lluís en anglès... i no vaig poder, perquè no n’hi ha cap traducció a la llengua de Paul Auster i Alice Munro. Una llengua que tradueix molt poc i a la qual és molt difícil accedir, ho sé (la feliç excepció recent és The Boys, de Toni Sala)... Però és que tampoc n’hi ha un sol títol traduït al castellà, i mira que els agradaria llegir El dia de l’ós o les Cròniques del déu coix.

Enguany farà deu anys de la presència de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira de Frankfurt, tretze de l’anada a la de Guadalajara, a Mèxic, i quinze de la fundació de l’Institut Ramon Llull, l’organisme que projecta la cultura (i doncs la literatura) catalana a l’exterior. Poca broma: a l’abril serem el país convidat a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya. Vull dir que s’ha fet feina i s’ha fet ben feta: hi ha un abans i un després per a la promoció internacional de la literatura catalana des que l’IRL existeix, amb tarannàs diversos segons els governs i els directors però amb el denominador comú de bons professionals i feina articulada. Dit això, potser sigui l’hora (i més en aquest context d’escanyament pressupostari) de passar de la promoció universal (d’ajudar la traducció de tot llibre que interessi a algun editor estranger) a la introducció d’elements discrecionals: empènyer per corregir l’anomalia evident que Joan-Lluís Lluís no estigui traduït, per exemple. Concentrar esforços a col·locar certes peces, per comptes d’esperar que ens vinguin a comprar qualsevol cosa. Fa dos-cents anys Charles Darwin ja va argumentar que les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més intel·ligents, sinó les que millor s’adapten als canvis.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 15-II-17
Versión en castellano
Deu anys de columnes, triats



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió