COM AIXÒ, ALLÒ

[una entrada de fa vuit anys, en homenatge]













"Em rebel·la. Em posa nerviós. I no perquè no sàpiga de què va la història. Em refereixo a aquesta capacitat autodestructiva que té Catalunya i tot el que l'envolta. Em refereixo a aquesta mala virtut no ja de creure, sinó d'estar convençut que els altres tenen alguna cosa que nosaltres no tenim".

Ho admeto, el text ha estat lleugerament tunejat: allà on hi diu Catalunya poseu-hi FC Barcelona i recuperareu l'original de Johann Cruyff. D'un temps ençà, els dilluns toca comprar El Periódico només per poder llegir (com anys enrere ho havíem fet amb les tires de Jordi Culé) "Les claus de Cruyff" a la contraportada del diari. Però abans d'ahir semblava que ens havíem equivocat i que per comptes de parlar de la maregassa prèvia al partit amb l'Osasuna llegíem un article a la secció d'opinió de l'Avui o escoltàvem algú als passadissos d'un congrés de sociòlegs nacionals. Potser no era per casualitat que Cadalso, ja a finals del segle XVIII, sostingués que els catalans som una mena d'holandesos d'Espanya. Dilluns, l'exfutbolista acabava dient (i ara sóc literal): "En aquest sentit, jo no veig tan diferent l'entorn del València del del Barcelona. Ni els uns ni els altres sembla que valorin el que tenen fins que ja no ho tenen". Jo tampoc no l'hi veig, admirat amic... Potser sí que haurem de començar per analitzar (i relativitzar, desargumentar) l'entorn, quan parlem de Catalunya. Si l'entorn no se'ns menja a tots abans.