divendres, 25 de març de 2016

CAUSES TROBADES

Malgrat l’escepticisme de molta gent, al llarg dels mesos se succeeixen els “dies de”, i any rere any el cicle es repeteix i va consolidant una llista de causes diguem-ne perdudes o obviades, en general amables, amb clares dificultats per ocupar el primer pla de l’actualitat: allò que se’n deia causes perdudes. Abans d’ahir, 21 de març, era el Dia Mundial de la Poesia (també de l’Eliminació de la Discriminació Racial), proposat per la UNESCO l’any 1999, al qual a hores d’ara se sumen centenars d’organitzacions amb milers d’iniciatives arreu del món, dels més o menys tronadets recitals de poetes del lloc a idees més innovadores com la convocatòria digital #jollegeixo del portal Lletra o com el “Pay With a Poem”, que fa que bars i cafès de més de trenta ciutats d'arreu del món ofereixin cafè de franc a qui els dugui un poema manuscrit. Com que no era a cap d'aquests ciutats, jo ho vaig celebrar a la perifèria de la perifèria: llegint poesia traduïda.

Va ser l’historiador, teòric i traductor Lawrence Venuti qui va escriure que la traducció és sempre ideològica (perquè els seus resultats arrosseguen valors i imatges de la llengua a què es tradueix) i és, alhora, utòpica, perquè es fa amb l’esperança de crear una comunitat al voltant del text traduït. Jo imagino, en la distància, com deurà ser la comunitat que creï per exemple Rufaga d’un, el llibre amb què Mark Strand es va endur el premi Pulitzer l’any que es posava en marxa el Dia Mundial de la Poesia, traduït per Joan Todó per a Godall Edicions. I qui diu Todó i Strand podria dir Josep M. Jaumà i W.B. Yeats, Miquel Àngel Llauger i Edward Lear, Marta Pera i Charles Simic, Marcel Riera i Edward Thomas... Gent que cada dia fan (fem) allò de què els altres se’n recorden el 21 de març. Ells i tots els que els acompanyen, tots que els agombolen: els editors i llibreters i bibliotecaris i programadors i crítics i els clients dels cafès de Dubai o de Dublín i tots els lectors que aquests dies tuitejaven versos. Perquè cada comunitat és, també, sempre, l’origen possible d’una genealogia. I és de refer genealogies, del que es tracta.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 23-III-16
Versión en castellano





0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió