dimecres, 11 de març de 2015

L'OMBRA

Sóc l'ombra que segueix l'any,
l'any de la llum o de les falses ombres,
l'any que il·lumina els dies del perdó.
Ara plovisquejava a la boca del metro
i les clofolles eren plenes de silencis,
o plenes de crits. Ha passat la tardor;
la primavera exulta, entre línies,
com la mà maldestra d'un infant
que viu en una llengua que li roben.
No escrivim per salvar-nos,
o per salvar-la. Dia i tenebra dormen
al fons d'una sola mà, d'una sola cosa.
Salva'ns tu, llengua. Salva'ns
o digue'ns com colgar la felicitat
dels noms —i del dolor dels noms—
sota aquesta vinya que era nostra.

 Francesc Parcerisas, Seixanta-un poemes (Quaderns Crema, 2014)





0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió