EL SENYOR MANENT
M'assabento en mala hora del seu traspàs. Com tants d'altres, jo no hauria pogut completar la tesi sense la seva generosa ajuda, no m'hauria embolicat a editar cartes de Carner ni a seguir el rastre d'Emilie Noulet sense el seu guiatge i entusiasme, no hauria sabut qui eren la meitat dels noms relacionats amb l'exili que anava trobant sense aquella prodigiosa memòria arxivística. Amb motiu del seu setantè aniversari vaig dedicar-li aquestes línies, que diria que no han caducat.
Descansi en pau.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.