PAÍS DE CASTELLETS

[Un article antic, de 2006, i una tria d'enllaços en record i homenatge al crític, editor, memorialista i exdegà de la ILC]

JOSEP M. MONZÓ, QUIM CASTELLET

A Catalunya, la mirada desgraciada (si se’m permet la hipèrbole) o desgraciosa (si se’m permet el neologisme) sobre la pròpia cultura té una llarga tradició, i una legió de seguidors entusiastes i remugaires com toca. Afortunadament, també té una bella llista de detractors. I és de dos d’aquests detractors que voldria parlar-los, perquè en pocs dies han ocupat la lletra petita de l’actualitat cultural, i ja se sap que la lletra petita conté la substància de les coses.

Un dia, en una vella sala plena a vessar de gent, s’hi celebraven l’aparició de Josep M. Castellet. Retrat de personatge en grup, de Teresa Muñoz, i els vuitanta anys del crític i editor, primer president de l’AELC, ara degà de la Institució de les Lletres Catalanes. Enmig de l’efusió editorial i sentimental, Castellet ho vivia amb un punt de distanciament alhora formal i cordial, agraït però irònic, intel·ligent i discret. Tant els convidats presents com l’índex onomàstic de la seva biografia li haurien permès mirar-s’ho tot plegat per damunt de l’espatlla, i era en canvi des de la complicitat del company de viatge que ho feia. Chapeau.

Dos dies després, amb un grapat de traductors de l’obra de Monzó i un altre grapat d’editors i agents literaris estrangers convidats a Barcelona per l’Institut Ramon Llull, seguia Xavier Moret que ens guiava en una “Ruta Quim Monzó” de la Catedral i el vell Zeleste al Merbeyé i d’aquí Balmes avall a Sants i a la plaça de Santa Madrona, on per comptes de l’escriptor que volia ser Nobel agenollat davant del rei de Suècia vam trobar Monzó tranquil·lament assegut en un banc, esperant-nos. La llista dels seus llibres ja traduïts fa goig, i l’entusiasme dels seus traductors i còmplices reconforta: ara, de cara al proper Frankfurt, podrà afegir algun volum més al prestatge, inclosa l’edició dels seus contes complets en alemany. I jo me’l mirava mirar-se tímidament les càmeres dels fotògrafs i enretirar-se una mica quan els traductors s’acostaven com en Castellet s’enretirava cap a la gran foto seva i a la paret l’altre dia al Palau Moja, i vaig pensar que aquest és el país pel qual aposto: ambiciós i tímid i somrient i pencaire. Un país de Castellets i Monzós.

 Jaume Subirana, El Periódico, 28-XII-2006


MÉS
Notícia de la seva mort a El País, amb un fragment d'entrevista molt interessant
Jordi Amat, "Capità Castellet" (Núvol, 10-I-14)
Teresa Muñoz Lloret, "Josep M. Castellet, l'escepticisme combatiu" (L'Avenç, 300, març 2005)
Juan Cruz, "Autoretrato del editor bien educado" (El País, 4-VIII-12)
"La vida es un sinsentido", entrevista de Víctor Amela (La Vanguardia, 18-I-08)
Tina Vallès, "Castellet en versaletes"
Enric H. March, "Josep M. Castellet, panegíric i epitafi" (Bereshit)
Antoni Puigverd, "La patria de Castellet" (La Vanguardia, 13-I-14)
Enric Bou, "Castellet, l'àliga literària" (Marjades, 16-I-14)
Jordi Llovet, "Cap altre Castellet?" (El País, Quadern, 16-I-14)
Francesc Arroyo, "El bé i el mal al voltant de Castellet" (El País, Quadern, 16-I-14)
Biel Mesquida, "Per a Castellet en el record (Plagueta de bord, 16-I-14)