dissabte, 11 de gener de 2014

ANYS FENT D'EUCALIPTUS










Narcís Comadira fa avui al diari Ara una anàlisi gens pietosa i a grans trets ben afinada de l'Any Espriu, amb una coda sobre l'Any Vinyoli (i, a la resta de l'article, sobre el Tricentenari) que tot just s'inicia:

"Hem enterrat, finalment, l'Any Espriu, que, tot s'ha de dir, ha estat d'una absoluta inanitat. Ens hem gastat més d'un milió d'euros, a més de la generosíssima paga del comissari, i no recordo que s'hagi fet res realment sòlid i seriós. Potser només l'exposició i encara, perquè, no ho hauríem d'amagar, Espriu és un escriptor que no dóna per a gaire. Però, en fi, el país, això que en diem el país, les forces vives que remenen les cireres, tallen el bacallà i tenen la paella pel mànec, han decidit que Espriu és una mena de pare fundador de la pàtria i no han volgut estalviar res. I així hem tingut una frase diària que, treta de context, molts dies no era altra cosa que una sobirana ximpleria. Pobre Espriu! Quina imatge donava! I quin avorriment. ¿No hi havia algú capaç de trobar alguna cosa més substanciosa i plena de sentit? Es veu que no. Això sí, hem tingut un concert a Sinera, un concert on tothom, excepte Marina Rossell, desafinava estrepitosament. Més val oblidar-ho. I actes i actets i lectures i lecturetes. ¿Per què no s'ha fet un muntatge amb tots els ets i uts de Primera història d'Esther, segurament el millor llibre d'Espriu? No em diran que no hi havia diners... I tants com n'hi havia! Tants que l'Any Espriu ha deixat sense ni un euro tots els altres desgraciats que van néixer el 1913. I no solament els nascuts el 1913, sinó també els nascuts el 1914, com ara Joan Vinyoli. Vinyoli, poeta de debò, tindrà el seu any del centenari amb un pressupost zero. Les coses que es facin es faran gràcies a la bona voluntat d'escoles i ajuntaments. I gràcies a alguna institució privada. [...]"

 Narcís Comadira, "Comença l'any" (Ara, 11-I-14)

2 comentaris:

  1. "Algú ho havia de dir" que deia aquell

    ResponElimina
  2. "No ho hauríem d'amagar, Espriu és un escriptor que no dóna per gaire".

    Justament, en aquest punt en Comadira no afina gaire. I això que sap solfa. Però aquí va solfat.

    Enric Gomà

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió