CANVI, DESAPARICIÓ & SNIF

El llibreter Josep Cots, de la Documenta del carrer Cardenal Casañas, diu a Montse Serra en una entrevista a VilaWeb Lletres que "Avui les botigues que fan ciutat desapareixen de Barcelona". En el cas de les llibreries això és evident, però tal com apunta Cots el tema va més enlla, és general: només cal tenir uns quants anys i passejar per algun carrer del centre de la ciutat i tancar un moment els ulls i anar fent llista mental dels cafès, colmados, papereries i altres botigues al detall de tota mena que han anat passant a millor vida en els darrers anys, substituïdes per roba, souvenirs i hotels, amb l'afegit darrerament dels paquis de 24h. I això tindrà un súmmum en aquest 2014, per la fi de les pròrrogues de la llei d'arrendament.

Ho sabem, s'ha escrit i tornat a escriure, tothom treu el mocador quan el cas és el d'una hamburgueseria que substitueix una llibreria, tirem una mica d'aquell esprai elegíac que als catalans ens agrada tant i avall que fa baixada. Vull dir que per una banda el canvi és llei de vida i per l'altra sembla que a gairebé ningú (tret dels amos dels locals, que no piulen) no li agraden els efectes combinats de l'èxit turístic i la gentrificació, pero alhora ningú no està disposat a fer-hi res d'efectiu, perquè amb les lleis i els valors actuals a la mà la veritat és no hi ha res a fer, tret del ploricó en què ens sentim tan a recer. Qui parla de canviar les lleis, o les prioritats? De donar més poder (ben supervisat) a l'administració en aquests afers? Perquè si no es qüestiona d'alguna manera el dogma de la propietat privada i l'interès particular i la prioritat absoluta de l'èxit (numèric) i el benefici (empresarial), queixar-se del que passa (i passarà de forma accelerada en els propers mesos) a Barcelona amb les botigues i de la vulgarització (per igualació, per banalització) que representa és ignorància o hipocresia, o ganes de fer un massatge a la mala consciència. Ignorància, hipocresia o massatge per part dels mateixos que amplien les voreres i anul·len els xamfrans de Cerdà per instal·lar-hi terrasses, motos i plafons amb anuncis que no deixen passar els vianants, i dels ciutadans que es queixen i sospirenpel dolç passat i llavors van i voten es ampliadors de voreres i defensors de la marca Barcelona.