diumenge, 19 de gener de 2014

AUQUES I VENT

Jordi Nopca i Jaume Coll ens recorden avui al diari Ara que al 2014 fa cent anys de la publicació d'Auques i ventalls de Josep Carner (en edició de tres-cents exemplars pagats per l'autor). Apuntem que 1914 també va ser l'any en què va aparèixer un dels grans llibres de la poesia lírica catalana: La paraula en el vent, complementari (per divers) de les Auques... i, tot i que menys conegut, extensament reeditat d'ençà que va entrar en el circuit de lectura escolar.

Carner té ja trenta anys quan publica La paraula en el vent, i encara és solter (tot i que ho serà per poc temps més). Tal com ha estat apuntat per diverses fonts, darrere de la "història planyívola d'amor" que el llibre recrea d'alguna manera hi ha un enamorament real, diuen que escapçat pel pare d'ella (germà de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner). Enamorat o desenamorat, segons Carles Riba Carner aporta a la poesia catalana amb aquests versos “l'assenyat lirisme de la cançó anglesa”.


Oh Amor, ensenya’m una veu novella
de poesia: no la fressa bella
de l’aigua al vent, o copejant esculls;
seré content de gràcia més senzilla:
dóna’m el so difós de la conquilla
quan serem sols i aclucarem els ulls
.

 J. Carner, "Vora la mar és nada", fragm.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió