HOMENATGE DEGUT

Ara que tot s'evapora, que al sector editorial s'han ensorrat avançaments, liquidacions i encàrrecs i això ens fa veure més despullats que mai algun suposat gran arbre i algun suposat bosc, ara que les desenes de milers han passat a milers i els milers a centenars, curiosament es mantenen als aparadors les traduccions de poesia.

Segons afortunada expressió d'Umberto Eco, la llengua d'Europa és la traducció. A ella caldria, doncs, dedicar un esforç indiscutible i no a tanta política de suport a plans que només serveix per volatilitzar recursos públics. El nostre gran recurs públic a la Unió Europea és la traducció. La traducció i la capacitat de parlar en comú en diferents llengües. I dins de la traducció, cap impossible necessari (com un dia deia Seamus Heaney) més bell que la traducció de poesia.

En aquests temps empresarialment cruels, poetes i traductors de poesia volen amb la llibertat dels pobres que ni tenen ni deuen res. Bé, no tenim gaire res però sí que devem alguna cosa: un homenatge als editors que continuen apostant pels versos traduïts. Gent com El Gall Editor, que des de Pollença han posat en circulació Museu de l'os i de l'aigua de Nicole Brossard traduïda per Antoni Clapés; com Edicions de 1984, que s'han tret de la màniga els Poemes escollits de Joseph Brodsky versionats per Judit Díaz; com Enric Soler, de Tushita Edicions, que a la tardor promet publicar Gary Snyder per primera vegada en català; o com la pulcra Adesiara, que en poc més d'un any ha tret l'Obra poètica de Georg Trakl de la mà de Feliu Formosa, una antologia de poetes andalusines (Perles de la nit) a càrrec de Margarida Castells i Encarna Sant-Celoni i els Amors de Cassandra, una tria de sonets de Ronsard impecablement traduïts per Begoña Capllonch (i encara diu que tenen previst un Aleksandr Blok de la mà de Ricard San Vicente i Esteve Miralles). En castellà, per mencionar només els segells que hi havia l'altre dia al taulell de novetats de la llibreria, parlem de noms com Acantilado, Bartleby, Nórdica, Pre-textos, Vaso Roto o Visor. Europa no ho sap, però és a ells a qui deu plans i inversions.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 10-VII-13
Versión en castellano