MARQUES I MARQUES

Tinc un amic que se n'ha anat una temporada a Venècia i diu que alguns col·legues li van prohibir amb sorna posar-se a escriure'n cap poema. En el mateix sentit, Ernesto Baltar ha publicat a Jot Down Magazine l'article titulat «Las muchas Venecias», en què comença apuntant que posats davant de la tesitura potser el millor seria senzillament i directament evitar el tema, atesa la den­si­tat li­te­rà­ria de les ai­gües dels ca­nals a la ciu­tat de la Se­re­nís­si­ma.

Prenc notes per a aquest article amb La marca de l'aigua de Joseph Brodsky (en català a Viena, en castellà a Siruela) damunt de la taula i amb el diari obert a la pàgina en què un suplement ressenya la darrera novel·la de Donna Leon. Si ella o el Nobel russoamericà haguessin estat prudents, si haguessin fet cas de la humilitat i la prevenció assenyades, ara no podríem parlar dels seus llibres. Si Vikram Seth hagués estat assenyat ara no existiria l'esplèndida novel·la que és Una música constant. Si ho hagués estat Predrag Matvejevic no podríem llegir La otra Venecia. Si ho haguessin estat John Julius Norwich, Jan Morris, Thomas Mann, John Ruskin o Henry James tots plegats ens hauríem perdut un munt d'excel·lents pàgines. Bona part de la literatura s'escriu sobre llibres anteriors, i gairebé tota sobre temes donats: alhora gràcies a i malgrat el que ja s'ha publicat sobre determinats llocs, fets o persones. I què volen?, jo me n'alegro que Brodsky fos un imprudent, que no li fes res agafar un full i posar-se a evocar com l'havien anat a recollir a l'estació aquella freda nit de desembre. D'alguna manera és també el que ha gosat fer Narcís Comadira en posar-se a evocar en l'extraordinari Marques de foc (Ara Llibres) -una antologia, unes memòries, un assaig- el fil dels poemes que l'han fet la persona, el lector i l'escriptor que és. Ells han gosat poder. I llavors les marques queden on els Brodsky o els Comadira les deixen: ben amunt.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 10-X-12
Versión en castellano