VIVA CUENCA

Què tenen Cuenca i el Huécar per a un empresari que no tingui Barcelona? Hem deixat enrere els minuts llargs i avorrits (per previsibles) del partit o la partida en què tothom juga a fer el que li han ensenyat, el que se suposa que ha de fer, i som en unes setmanes o mesos d'una interessant imprevisibilitat. Abans d'ahir, per exemple, Joan Barril va publicar a El Periódico un article ("El tema de Lara") aclaridor i valent parlant del suposat trasllat del grup Planeta a Zaragoza o a Cuenca en el cas que els catalans decidissin democràticament canviar la seva adscripció estatal, il·lustrat amb una anècdota de primera del senyor Lara i els seus cigars. Com que la claredat i la valentia són a la nostra premsa dues virtuts-bolet (ara se'n donen, ara no) potser valdrà la pena deixar constància de la peça i subratllar-la:

"Es tractava de buscar un empresari per fer por a la gent i que, paralitzada per la presumpció de pobresa davant una fuga de capitals, desisteixi de la quimera. A mi la independència de Catalunya ni em repugna ni m'apassiona. Crec simplement que es tracta de posar-li els punts sobre les is a un Estat ineficaç i catalanòfob. Però m'indigna especialment que el poder econòmic que ens ha portat a una de les crisis menys explicades del món tingui ara els nassos d'amenaçar amb el seu exili."

 Joan Barril, "Tema de Lara" (El Periódico, 10-X-12)