EL PAÍS QUE SE'NS DEU

Germán Garcia (AFP)

XXXI

he llançat el pot a l’aljub

mentre veia el migdia calent dels garrofers.

crepitava el secà, adelerat de cigales èbries.

amb el cordell, he pouat després l’aigua.

era una aigua verdosa,

o m’ho semblava a mi,

era un petit miracle d’aigua.

n’he begut lentament i complagudament.

he comprès que m’estime així la vida,

aquesta aigua petita, transparent, d’un aljub,

distretament beguda.

 Vicent Andrés Estellés, Horacianes