EL PODER DE LA FORMIGA

Jo no sé si al Parnàs de les idees pures hi ha els drets dels individus o dels col·lectius, però sé que aquí al sud-oest d’Europa els que defensen que només hi ha drets individuals ho fan dalt d’un carro amb dues grans rodes d’or (l’Estat i una llengua que parlen 400 milions de persones) i envoltats d’altaveus mediàtics i instruments legals. També sé que els que defensen els drets col·lectius i de les minories ho solen fer des del descampat que en diem societat civil, brandant com a molt l’espasa de cartró de l’administració a mitges que és la Generalitat. Fa poc, per exemple, els tribunals han dictaminat que sis nens catalans tenen uns drets lingüístics personals més dignes de ser coberts (enllà de la llei del país) que cent mil xiquets valencians que no poden estudiar en la seva llengua i a qui ningú no escolta. És el que els deia: qui defensa el (seu) dret individual sol anar dalt del carro.

Que la majoria de forts no s’adonen que viuen entre febles és cosa sabuda. Que els forts no vulguin saber que al seu voltant hi ha feblesa ja empipa. Però que alguns forts s’entretinguin a esclafar formigues i, a sobre, diguin que les formigues els soscaven el gratacel ja indigna.

Aquests dies hi ha reunit a Barcelona, presidit per Josep M. Terricabras, el Comitè internacional de Traducció i Drets Lingüístics del PEN, i ahir el president del PEN Internacional, John Ralston Saul, presentà al Palau de la Generalitat al costat del Molt Honorable Artur Mas el “Manifest de Girona” sobre drets lingüístics. A una escala modesta, és una bona manera d’insistir que la diversitat cultural és un patrimoni, que el respecte per les llengües i cultures és clau, que les persones aprenen a parlar al si d’una comunitat que els dóna llengua i identitat, que la llibertat lingüística només es pot exercir des de la igualtat de condicions. I que per assolir la igualtat calen ara (com sempre) ideals, lleis i govern. A més d’una fraternitat (entre les persones, entre les llengües) que al nostre racó de la vella Europa el carrer certifica de fa anys. Tant com s’hi esforcen en contra un grapat de polítics, jutges i columnistes.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 6-VI-12
Versión en castellano