FER BÉ LES COSES

Ahir a Barcelona, just per sota de la Diagonal, noranta mil persones vam escalfar-nos les mans en directe mentre pensàvem en el plaer i la seva durada, tan relativa, mentre teníem l'estranya i incòmoda sensació que per una vegada s'estaven fent bé les coses (home, s'haurien pogut estalviar el Llach), mentre evocàvem il·lusió i memòria, intensitat i educació, èxits i fracàs des de l'admiració i l'agraïment. No parlo de flors i violes, ni de cap fenomen de manipulació de masses, i sí en canvi d'un orgull serè i tan lúcid com calgui per ser d'aquesta colla, per haver tingut la sort de formar part d'alguna manera d'aquests moments, per haver après a veure, a valorar i a celebrar triangles ràpids i efímers, passades al buit, gestos col·lectius, errors reciclats.

Avui Ernest Folch escriu al diari Ara: "Passaran els anys, i els nens d'avui explicaran als seus néts que van ser al Camp Nou aquell 5 de maig. Parlaran de les pancartes que la gent va portar i explicaran que Messi va travessar el camp per donar les gràcies al tècnic que el va dur fins al cel. Diran que ells eren allà el dia en què el Pep va dir 'A mi no em perdreu mai' i confessaran que ells van veure per primera vegada a la vida un equip fent el passadís al seu propi entrenador. Recordaran també aquella última sardana, l'última dansa en honor del millor entrenador que ha vist mai el futbol. (...) I quan passi el temps i l'emoció d'ahir es sedimenti, serà un moment per reflexionar. Caldrà dir que per primera vegada un mite marxa per la porta gran i amb el reconeixement unànime de tothom".











MÉS
Juan Villoro, "Formes de dir adéu" (El Periódico, 3-V-12)
Miquel Berga, "Distància" (El Punt/Avui, 6-V-12)
"Crítiques a Guardiola per acomiadar-se en català" (e-Notícies, 7-V-12)
Llibert Tarragó, "Lettre au petit Max en rentrant du stade" (repúblic cafè, 6-V-12)