ENERGIA VERSÀTIL

Ahir al saló del Vigatà del Palau Moja, agombolats per l'ombra de Verdaguer, hi havia bona part dels que coneixen i estimen la figura i l'obra d'Avel·lí Artís-Gener, Tísner, i mentre m'escoltava el Màrius Serra contant com han aconseguit el símbol esplèndid d'un mateix article (la graella del darrer crucigrama del Tísner) publicat avui a tots els diaris catalans, un fet insòlit no registrat des de l'editorial conjunt de fa un parell d'anys, constatava i celebrava que els escriptors (bé: que alguns escriptors) són moltes més coses. Aquest és sens dubte el cas de Tísner.

Quan s'ordena un sacerdot, a l'església es llegeix una llarga lletania de sants que es demana que ajudin i emparin l'ordenat. En aquest país nostre migrat i trencat a trossos potser no aniria malament que de tant en tant algú ens anés recitant una llarga llista d'escriptors i pensadors i artistes i gent destacada que han ajudat a fer-lo una mica més viable, una mica més habitable, una mica més simpàtic. I Tísner hi hauria de ser, com un emblema i un exemple de l'energia versàtil (anagrama del seu nom, com va trobar Jordi Fortuny) que tanta falta ens fa.

Salvar els mots, d'acord, però tant com això salivar-los. Fer que les lletres s'ajuntin, que les paraules procreïn, que els sentits es regirin. Per això és un dels patrons de l'Scrabble en català (amb l'empresari Manuel Borràs, recentment traspassat, i amb l'emprenedor Oriol Comas). Avui fa cent anys del naixement d'Avel·lí Artís-Gener. Felicitem-nos-en.