RAONS PER NO ENTRAR A L'HOTEL REGINA

L'antòleg havia estat convidat a la foto oficial del dia, la que demà reproduirà un mitjà de pes i sembla que fa com si diguéssim la llista dels que hi eren i els que no, dels que compten i els que no tant. L'antòleg és agraït i a més, dedicant-se com es dedica a l'assumpte del vers, gairebé es va emocionar de ser-hi convidat i d'entendre que aquesta vegada té unes editores que creuen en el seu llibre. Però ha arribat al lloc i els bons amics eren a fora, i a mesura que entraves (bé, que intentaves entrar) a la sala el percentatge d'escriptors i d'oxigen disminuïa i augmentava la sensació de metro (metro guai, això sí) en hora punta. L'antòleg s'ha fet enrere, ha tornat a fora a xerrar amb gent amb qui li venia de gust xerrar el dia de la festa major del gremi. Llavors han arribat el Conseller i el director de l'ICECexICIC i la meitat dels que eren a fora han intentat encara entrar amb ells (la foto és de la vorera després d'això, tot el que s'hi veu és el que sobreeixia) però entre els que volien sortir d'una vegada a la foto i els que volien sortir d'una vegada de la sala s'ha creat un remolí com els del riu vora la riba quan hi ha una recolzada, i tot el peix editorial surava mansament com fascinat per la intensitat del moment. Llavors l'antòleg ha donat les gràcies a la cap de premsa, ha dedicat una antologia a una lectora de veritat, ha saludat un competidor, ha travessat el carrer i s'ha allunyat del lloc dels fets amb un punt d'alleujament. De fet, demà ningú que no llegeixi aquest bloc no sabrà que hi havia de ser i hi ha anat però al final no hi era perquè no ha volgut sucar-se.