LÍNIES DE FUGA

Preparo una sortida de feina cap al septentrió del continent, allà on la neu i la cendra i la llum sostinguda dels dies ara tan llargs s'emboliquen, i ahir que finalment havia trobat una estona per seure i obrir a l'atzar un dels llibres de la meva collita santjordiana, La neu i altres complements circumstancials de Xuan Bello, ve que a la pàgina cinquanta-quatre hi llegeixo això:



NORD

Un lector m'escriu perquè me'n recordi: home, també deu existir el nord; sí, responc, també en les tardes de somni, quan una llum gairebé mediterrània envaeix els carrers d'Uviéu, trobem a faltar els camins del nord, el cabdell de corriols embullats que fila la melangia i que ens duen, tous i durs, costeruts o plans, a muntanyes frondoses, a cingles rocallosos, a castells que havia somiat William Shakespeare i que havien vist, per calar-hi foc i tornar-los a aixecar, el víking i l'anglès.

Crema en la nostra ànima, amb una certa malenconia crepuscular, l'ombra fresca dels roures. Venim per les dreceres de Tinéu (o de Gal·les o d'Aquitània) i no sabem si és la claror o l'aire el que mou, amb una llarga carícia, la superfície encara verda de les espigues. Allà al fons es veu una petita arbreda, uns quants roures que escampen per terra una ombra fresca tan sols acompanyada del silenciós murmuri d'una font. Acosteu-vos-hi, proveu de trobar la deu, el doll d'aigua que us obre la frescor i el repòs.

Si mireu més enllà, si mireu cap a qualsevol banda, veureu valls i vallades frondoses. A l'oest es congria la nuvolada, i, a l'est, uns parracs de boira vesteixen les muntanyes donant-los un punt de coqueteria.

En aquestes tardes d'oficina, mentre ens lliurem a la tasca municipal i espessa, descobrim que qualsevol indret del planeta indica l'arrencada d'una línia de fuga. Línies traçades a l'infinit, que mai no convergeixen si no és per l'afany de marxar. I, com quan érem infants, marquem a l'atles rutes impossibles que només ens duen a nosaltres mateixos.

Xuan Bello, La neu i altres complements circumstancials (Adesiara, 2010. Trad. de Jordi Raventós)