dimecres, 28 d’abril de 2010

PRIMAVERES

Que aquest esclat d'olors i aquest sol benigne que perfila la llum i el matí ve dels calfreds i el despullament de les branques a l'hivern i duu a la maledicció de la suor i dels contorns esborrats per la calitja d'aquí a pocs mesos, i llavors tornar a començar. Ahir va fer anys de la mort de Gabriel Ferrater, i com sempre en aquestes dates a alguns la memòria ens verdeja.












FLORAL

La primavera del cinquanta-dos, les noies
portaven bruses blanques i rebeques
verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
precipitat de flors i fulles on s'amaguen
els negres cuirs de l'ametller. Vaig fer
trenta anys, que també em semplen prematurs.
Però cap vent no en fa justícia. Romanen,
inconvincents i eixuts, sota cada any
que va venint per recobrir l'edat
distreta, el blanc atònit i el verd aspre,
i aquell ventet menut pels llargs carrers
de noies i flors i fulles, el record
que se me'n va, de tan confús, cap al futur,
se'm fa desig, i la memòria em verdeja.

 Gabriel Ferrater

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió