NO DOMINION

Mentre reviso les darreres proves de la tercera antologia poètica per a Ara Llibres, que es dirà Que no mori la llum. 50 poemes per a funerals en homenatge a un vers de Dylan Thomas, trobo a la xarxa l'últim regal del sempre esplèndid Josep Porcar: el videomuntatge a partir de "And death shall have no dominion", que inclou a més el text del poema, la traducció al català d'Isidre Martínez Marzo i fins i tot l'enllaç a un enregistrament en la veu de l'autor.

Per acabar de tenir la festa completa, us transcric també la versió de Marià Manent, que és la que hem inclòs a l'antologia d'Ara (on el poema figurarà al costat d'una altra joia del gran poeta gal·lès: "Do not go gentle into that good night").











I ja la mort no tindrà cap domini.
Els homes morts i nus es confondran
amb el del vent i el de la Lluna vella;
quan nets siguin llurs cossos i s’hagin esvaït,
tindran estrelles vora el peu i el colze;
encara que enfollissin tindran seny,
sortiran de bell nou si dins la mar s’enfonsen;
si els amants es perdessin, no ha de perdre’s l’amor,
i ja la mort no tindrà cap domini.

I ja la mort no tindrà cap domini.
Sota les giragonses de la mar,
els qui jeuen de temps no moriran torçant-se;
cargolats en un poltre, quan els tendons cedeixen,
a una roda lligats, no es trencaran;
la fe, en llurs mans, pel mig serà rompuda
i dins d’ells sentiran els mals de l’unicorni;
esberlats els extrems, no cruixiran mai més;
i ja la mort no tindrà cap domini.

I ja la mort no tindrà cap domini.
El crit de les gavines ja mai no sentiran,
ni es trencaran onades, amb brogit, a les costes;
on va brotar una flor, cap flor ja no podrà
alçar mai més el cap quan bat la pluja;
malgrat que estiguin folls i siguin morts com claus,
donaran cops les testes d’aquella gent entre les margarides;
i al sol s’esberlaran fins que s’enfonsi el sol
i ja la mort no tindrà cap domini.

                      Dylan Thomas (traducció de Marià Manent)