L'ALTRE ROTH

El febrer de 1933, Joseph Roth ja ha vist cremar els llibres i escriu al seu amic Stefan Zweig: "Tot mena cap a una altra guerra. No em jugaria un duro per les nostres vides. No us feu cap il·lusió: regna l'infern". És el mateix Roth que, exiliat aquell mateix any a París (on situarà la meravellosa faula de La llegenda del sant bevedor, presidida per l'ombra redemptora de santa Teresa de Lisieux), es presentarà dient: "Jo sóc un francès vingut de l'est d'Europa, un humanista, un racionalista amb esperit religiós, un catòlic amb cervell jueu, un veritable revolucionari". Fins al 4 d'octubre teniu una excusa per escapar-vos a París a veure-hi al Musée d'Art et d'Histoire du Judaïsme, al Marais, una exposició sobre l'exili francès de l'escriptor, amb estació final al cafè Le Tournon.

DENTRO, FUERA...

Llàstima que la vèrbola i la mica d'intel·ligència no siguin antídots contra el prejudici i la tonteria.

PROBLEMES COMUNS

En determinades qüestions molt comunals el fet de pensar-hi hauria de començar amb una primera passa relativament senzilla (i això no obstant ben rara): fer l'esforç de plantejar les coses d'una altra manera, des d'un altre punt de vista o mirades amb unes ulleres o contra un panorama diferents. Ferran Mascarell ho posa en pràctica avui a l'Avui amb la nuvolada que s'acosta de fa dies (de fa mesos, de fa anys) de ponent: "Suposem-ho al revés: la sentència serà un entrebanc per a Catalunya, però ha de ser un gran problema per a Espanya. Mostrarà sense més escamotejos la fondària de l'inacabable trencacaps espanyol. La resolució precisarà quin model d'Estat tenen al cap la majoria de forces vives estatals".

PILOTES DIGITALS

En Genís la toca bé, as usual, apuntant una curiosa zona d'ombra en la confluència entre futbol i web 2.0.

I ara que parlem de pilotes (és que ahir vaig anar a celebrar la quarta copa, o la primera del nou curs), deixeu-me apuntar un títol que s'ho val per als que encara no l'heu llegit, que jo segurament tampoc no ho hauria fet sense un parell de recomanacions fiables pel mig: La pilota no entra per atzar, de l'exvicepresident del Barça i ara president de Spanair, Ferran Soriano. Un, per cert, que sí que fa feina paral·lela a la xarxa.

COSES DELS 'MONO'

Li pregunten a Cecilia Bartoli com és que viu a Zuric, a Suïssa, i després de qualificar la Itàlia actual com un lloc sinistre afegeix que Suïssa li sembla "un país amb una evident obertura d'esperit", i que per ella hi deu tenir alguna cosa a veure el fet que s'hi parlen quatre llengües. Al mateix diari, dues pàgines més enllà, un breu reporta que Catherine Deneuve va ser xiulada en un festival a la Toscana per llegir en francès (sense subtítols ni traducció, vol dir) Je me souviens de Georges Perec. Els francesos (el diari és Le Monde) això no ho poden entendre.

AH MARIA!

Sant tornem-hi... Per anar retrobant el ritme però de moment encara una mica a mig gas, recupero el costum del vídeo sabatí. Avui, dedicat a un que ha aprofitat l'estiu per sortir discretament d'escena. Quina fila! I la gràcia que ens feia, un quart de segle enrere.

AGOST

He anat a medir l'ombra.




















Aquesta vegada el F l u x fa vacances, no com l'any passat. Ens retrobem d'aquí a poques setmanes.

Bon estiu.

PELS SOLS

No feu cas del blanc i negre ni de la data que hi ha després del títol: és la de composició de la cançó, no la d'aquest enregistrament, que forma part de l'espectacle "Roy Orbison and friends. A black and white night" (el trobareu a trossos gairebé sencer a YouTube), filmat l'any 1987 poc abans de la mort del cantant.

Recordeu l'inici de "Thunder Road", just després de l'harmònica i el piano?

The screen door slams, Mary's dress waves
Like a vision she dances across the porch as the radio plays
Roy Orbison singing for the lonely
Hey that's me and I want you only
Don't turn me home again
I just can't face myself alone again...

En aquesta peça final de l'homenatge a Roy Orbison hi trobareu el Boss, entre d'altres (Tom Waits, Jackson Browne, Elvis Costello), tocant la guitarra i fent de corista.