THE PROBLEM OF FOOD IN BARCELONA

L'estiu de 1938, ara fa setanta-un anys, el secretari de la Institució de les Lletres Catalanes, Francesc Trabal, escrivia a Londres al secretari general del PEN Club demanant-li si podia fer una crida als socis perquè enviessin paquets de menjar per als escriptors catalans ("the problem of food in Barcelona is a serious one"). L'onze d'agost, Trabal torna a escriure a Londres agraint l'arribada de dos paquets del PEN Club de Londres que ja han estat distribuïts entre catorze escriptors. Al davant d'allà on llavors tenien la seu la Institució i el PEN (que s'hi havia traslladat a l'inici de la guerra) avui hi ha una terrassa amb tendals d'aquests plens de turistes potser també anglesos bevent i menjant i fent-se fotos. En un principal just uns metres per sobre d'on ara intenta aparcar aquest 4x4 d'importació fora de mida, un matí d'hivern d'uns mesos després de la recepció dels paquets de Londres Anna Murià,que treballava a la Institució, cremava cartes i documentació poc abans de marxar cap a l'exili. Era el 22 de gener de 1939, el dia que el DOGC publicava un decret suspenent les activitats comercials i industrials de Barcelona per posar tots els homes útils a la disposició de les autoritats militars (l'ordre ja no tindria efecte). Em miro la Rambla de Catalunya en aquest estiu d'un altre segle i intento pensar en gana i guerra i pronunciar la paraula exili. He de tancar els ulls. Torno a llegir les cartes i a sentir les veus de llavors. De fa uns anys.