FINAL D'ESPERA

Acaba d'aparèixer, a les Edicions de la Guerra de Denes Editorial, després de mesos d'espera, Un mes i altres poemes de Berta Piñán. Si no el tingués tan a prop us el recomanaria sense prejudicis. Com que el tinc tan a prop, us el recomano amb prejudicis i tot.

La espera

Como quien nun teme
la muerte y anda sola
los puertos, los caminos,
el mio corazón anda a la
busca. Como quien al fríu,
a les besties del monte,
al silenciu ciegu del olvidu
nun lu teme, pelos mapes del
tiempu, sola, ensin tregua,
ando buscándote.

Y en casa, yá de vuelta,
echo fuera los perros,
que marchen al escape,
que lladren como llocos
y sigan el to rastru
tola nueche.

                    Berta Piñán, Temporada de pesca

L’espera

Com qui no tem
la mort i camina sola
els ports, els corriols,
el meu cor camina
buscant. Com qui el fred,
les bèsties de la muntanya,
el silenci cec de l’oblit
no tem, pels mapes del
temps, sola, sense treva,
camino buscant-te.

I a casa, de tornada,
faig fora els gossos,
que surtin corrent,
que bordin com bojos
i segueixin el teu rastre
tota la nit.

                    Traducció de JS