ASSALTES O T'ASSENTES?

Segurament ja dec haver deixat escrita en alguna altra banda (el repapieig digital és un dels riscos dels blocs longeus) la meva admiració pel Seamus Heaney assagista. Els seus textos sobre literatura en general i sobre poesia en particular són alhora brillants i clars, senzillament memorables. Francesc Parcerisas en va traduir al castellà una selecció publicada sota el títol De la emoción a las palabras (Anagrama, 1996), i jo mateix m'hi vaig posar a una escala menor amb "Calat i neguit: sobre la traducció de Beowulf" (en línia a Saltana). Avui trobo a can Xavier Farré una distinció (no una teoria, Heaney dixit, sinó una metàfora) útil i divertida: quina mena de lector, traductor o escriptor sou? Vosaltres assalteu o us assenteu?










Per al traductor literari, aquest intent de llegar una cosa al futur és la raison d’être de tot plegat i té a veure, doncs, amb l’esforç més ampli de la poesia mateixa, sobretot si es concep la poesia com l’ha concebuda Czeslaw Milosz, com «un dividend del que saps i del que ets». En altres paraules, això vol dir que la nostra llengua es ret tribut a ella mateixa quan el tribut li és exigit; suggereix que el nostre valor per a nosaltres mateixos en tant que individus, en tant que grup o fins i tot com a espècie pot ser recalculat i augmentat fent servir a bastament la suma total de l’experiència emmagatzemada a la nostra reserva de mots. [+]

MÉS
Genís Roca, "Explores o explotes?" (genisroca.cat, 25-V-13)