ENSENYAR (A LLEGIR)

Vaig fer-me professor de literatura perquè m’agradava llegir, i m’agradava llegir perquè algú me n’havia ensenyat. Forma part de qualsevol plaer el plaer de transmetre’l. La literatura és un plaer solitari, però també és un plaer que es basa en la comunicació. Comunicació entre qui escriu i qui llegeix i, a través de la lectura, comunicació amb un mateix. Potser la mateixa intimitat de la lectura inciti a comunicar-la. La comunicació és al cor de la docència, com és al cor de l’escriptura.

Vaig fer-me professor per agraïment als mestres i professors que m’havien ensenyat a llegir. Poden comptar-se amb els dits d’una mà, tot i haver fet la carrera de filologia. Són pocs, però un bon professor sempre ha valgut per cent. Vaig dedicar-me a la docència per tornar el favor. Als mestres i als professors, però també als llibres. No veig diferències entre un bon mestre i un bon llibre. Un bon llibre sempre ensenya.

S’ensenya per contaminació. La literatura no és un coneixement pràctic. En la immediatesa, és una font de plaer; a la llarga, no ho sé. Sempre deia als meus alumnes que no hi ha plaers fàcils. Llegir requereix, d’entrada, un esforç. (...)

Toni Sala, "La defensa de les humanitats"