IN MEMORIAM

Escolto els Camera Obscura (I'd like to have company during thunderstorms...) i miro d'escriure sobre els escriptors en aquest nostre país durant les darreres dècades en el moment que m'assabento del traspàs de l'historiador i polític Josep Benet, malalt de fa mesos. Mal temps per a Montserrat i el que representa, aquest març pasqual. I no em puc treure del cap la mola de la muntanya netament retallada contra el cel blau esventat, abans d'ahir. La vida de Benet és la d'una Catalunya que ha passat del sòrdid blanc i negre que va entrar de dalt de la Diagonal, per allà per on ara sortim i tornem amb cotxe de vacances, el gener del trenta-nou, als colors hiperrealistes de la riquesa extravagant d'avui, passant per l'espetec dels tramvies als cinquanta i pels entranyables verds i roigs kodachrome de la transició. Descansi en pau.

[Us recomano l'article de Xavier Folch sobre Benet i el PSUC a l'Avui.]