dijous, 27 de març de 2008

.ppt

La cultura del powerpoint és el regne, sí, de la simplificació, però tant com això ho és també de la recuperació de dos entranyables exercicis escolars: davant de la pantalla magnificada l'orador/a, que se suposa que ha passat si no hores com a mínim uns quants minuts per escriure cada frase del seu document original, de forma ineluctable se sent en l'obligació de fer alguna cosa més i llavors opta o per a) la nata desnatada: llegir en veu alta (com si el públic no hagués passat la primària) el que diu la pantalla, o bé b) per l'afegit vitaminat, la paràfrasi improvisada, a pèl i sense altre guia que l'horror vacui. I així, repetint a l'auditori el que ja diu la pantalla mentre els altres mirem de llegir-ho, gràcies, en silenci o bé invocant paraules alternatives per farcir el temps amb un bla bla bla que emboira, devalua i acaba avorrint, anem de pantalla en pantalla fins al punt final.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió