dilluns, 15 d’octubre de 2007

APUNTS FIRALS

TAL COM SOM .— "la Fira de Frankfurt també ens ha presentat al món tal com som: una potent literatura en català que hi desembarca amb una notable força cultural al darrere, però que pertany a una comunitat autònoma amb febleses polítiques i comunicacionals", Ramon Tremosa

* * *

COSES QUE ENS AGRADARIA QUE PREOCUPESSIN ELS COL·LEGUES QUE AQUÍ ESCRIUEN EN LA LLENGUA DE MORATÍN Y CERNUDA .— "Imagina que Günter Grass no sortís mai a la televisió ni a la ràdio ni al diaris ni... Bé, doncs això passa al País Valencià amb els escriptors i intel·lectuals que han decidit escriure en català. Volies parlar de persecució lingüística, oi? Parlem-ne, doncs. I l’editora alemanya, sorpresa, escolta atenta una versió desconeguda de la situació del català (...)", El Llibreter

* * *

RETORÇAR L'ARGUMENT .— "(...) Esta exitosa operación cultural ha quedado, sin embargo, seriamente empañada por una mala gestión política. Las instituciones encargadas de preparar el programa oficial y de realizar la selección de invitados han irritado a muchos escritores catalanes, a los que escriben habitualmente en castellano y al propio responsable de la feria. Estos gestores institucionales han transmitido la impresión de que la cultura catalana en catalán no está en condiciones de presentarse en el ámbito internacional si no es a través del apoyo (e incluso las argucias) del poder político, empeñado en ocultar y excluir la cultura catalana en castellano. Ha resultado, así, que la presencia de los escritores catalanes en Francfort se ha podido confundir con una exótica rareza cuya exhibición se debe no a su valor literario, sino a su supuesta condición de fenómeno singular y legitimador de reivindicaciones políticas".

L'editorial d'El País (ara ja amb accent) de diumenge —no ens moquem amb mitja màniga— és una peça molt interessant a incorporar no a la batalla retòrica sinó a la ideològica. Apuntem la dada: els autors en català som afavorits pel poder, i al primer diari d'Espanya pateixen perquè no se'ns confongui amb una exòtica raresa.

* * *

SPEED .— "La fira, aquest laberint, consta de diversos pavellons, amb diversos pisos, amb diversos carrers a cada pis i amb múltiples casetes a cada carrer. Una descripció més elaborada ens acostaria perillosament a l'Aleph, de Borges. (...) Un dels llocs més al·lucinants és el pavelló on es reuneixen totes les agents literàries (faig servir el femení perquè elles són majoria aclaparadora). Ahir vaig anar a visitar la meva agent, Mónica, i les seves increïbles companyes, Tere, Txell i Anna. Tot just acostar-me a aquell lloc, l'aire es va omplir d'un rumor constant, un eixam de mil converses a la vegada, i quan vaig entrar al recinte, de sobte tot succeïa més de pressa. Viuen (i fumen) el doble que els altres. La zona de les agents s'assembla molt a aquest fenomen de l'amor modern anomenat speed dating: es tracta de trobades d'homes i dones on tenen cinc minuts per presentar-se, explicar-se la vida i, finalment, decidir si s'agraden o no. Les agents col.leccionen cites amb editors i altres agents, una darrere l'altra, s'expliquen vides de ficció i després esperen les ofertes", Jordi Puntí

* * *

REAFIRMAR-SE O OFERIR-SE .— "(...) la cultura catalana ha anat a Frankfurt a reafirmar-se, quan en realitat es tractava d'anar a oferir-se: no a convèncer-se a ella mateixa, sinó els altres. Qui s'ha de reafirmar és que no se sent gaire segur. Si la cultura catalana és tan universal com creu, ha de deixar de repetir-ho i ha d'aprendre a parlar a tots els públics", Enric Sòria

* * *

El bé més preuat: un seient.

* * *

ABANS .— El millor d'una fira: les hores abans d'obrir, quan hi entres d'estranquis i bades per entre gent enfeinada que clava, pinta, desempaqueta, neteja, penja, endolla... I et demanes com serà possible que d'aquí a unes hores s'obrin les portes i tot sigui a lloc i funcioni, i després tot acaba essent a lloc i (més o menys) funciona. En l'ambient sura una energia elèctrica amb voltatge senar, un pèl crispada però potent. No hi ha crits, però tampoc converses; la gent parla amb tu mentre respon al mòbil i saluda algú altre uns estands més enllà, tot alhora. És la vibració d'allò a punt de posar-se en marxa (que ja està essent, de fet), molt més atractiva que no pas la dilatada normalitat dels cinc dies de Fira o el vespre tristoi del desmuntatge.

* * *

"Hem de deixar clar que la presència a Frankfurt no és la iniciativa d'una administració, sinó d'una cultura" (José Montilla)

"L'escriptor en qüestió, que és català i per tant gat escaldat..." (Quim Monzó)

"El futur del llibre és el seu passat" (Gottfried Homefelder, president del Gremi alemany d'editors i llibreters)

* * *









QUE CONSTI QUE NO HO DIC JO, NOMÉS...

Baltasar Porcel, "El Llibre, el Cel i la Terra" (discurs de cloenda, en pdf)

Vicent Partal: "El fracàs de la fraternitat"

Com ens han vist a Frankfurt (entrevistes en vídeo, a VilaWeb Lletres)

A la BBC/Mundo, un exemple de com s'embolica una troca.

La Fira del Llibre de Londres 2007.

Una crònica paral·lela d'algú que hi toca.

El Llibreter hi era. En Subal també. I en Girbés, de Tirant al cap. I el Biel Mesquida i en JJ, que n'ha fet ja sis (o set) apunts.

Fregueu-vos els ulls: La Vanguardia ho beneeix.

Tangències frankfurtianes, via el llunÀtic.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió