divendres, 6 de juliol de 2007

LA FIRA: RAONS I TRIA










Frankfurt: franquesa furtada
Si diem les coses pel seu nom i aclarim els objectius, la Fira serà un èxit menys problemàtic.

En un sol dia, els pares de l’escola de les meves filles em pregunten pel “merder” de Frankfurt, la ministra espanyola de Cultura alliçona l’Institut Ramon Llull (IRL) sobre com ha de treballar i l’escriptora Maruja Torres fa broma en un diari seriós sobre un partit indigenista que aconsellés no convidar Vargas Llosa al Liber per crioll. Això vol dir que la millor notícia cultural dels darrers anys per al nostre país és malauradament percebuda per molts ciutadans com un problema, que l’Estat ens troba subsidiaris i que els catalans tornem a ser vistos com mesquins discriminadors, cosa que deu tranquil·litzar qui-sap-lo els que han deixat de considerar progre mullar-se per una gran llengua petita que sobreviu contracorrent. Jo estic segur que l’èxit de la cultura catalana com a convidada d’honor a la propera Fira del Llibre de Frankfurt desfarà bona part d’aquests embolics, però potser també hi podríem fer alguna cosa nosaltres.

COM? PARLANT AMB FRANQUESA i dient les coses pel seu nom, per exemple. Començant amb un reconeixement explícit a la Frankfurter Buchmesse, una entitat privada estrangera que mostra més interès per la cultura de Llull, March i Pla que la majoria dels polítics (i banquers, periodistes o acadèmics) del país que diu que la representa a la Unió Europea o a la Unesco. Continuant per recordar amb paciència (s’ha dit cent vegades, i encara n’hi ha que fan com si no ho sabessin) que la Fira és qui convida, i que hi han convidat la cultura catalana, ni Catalunya ni la nostra literatura. Recordant també dos fets clau: que es tracta d’una fira professional del llibre en el sentit més ampli del terme i que els veritables protagonistes hi són els que hi van cada any, els editors. Explicant que la feina de promoció de la cultura catalana i la seva literatura es fa amb bons tècnics i amb estratègies diverses: que ve de fa anys, ha passat per Consellers de tots els colors i continuarà enllà del proper mes d’octubre i de l’actual equip a l’IRL. I, tant com tot això, aclarint que la nostra presència a Frankfurt s’haurà de valorar pel conjunt de tot el programa, no per cap llista ni per cap percentatge ni per cap declaració, perquè ni la Fira ni la cultura no tenen res a veure amb uns Jocs Olímpics i, doncs, allà no hi ha seleccions, no s’hi desfila rere cap bandera i no hi ha medalles ni classificacions finals: es tracta de ser-hi, d’aprofitar l’excepcional oportunitat per presentar-nos com antics, originals i alhora universals i d’intentar millorar les condicions per a la receptivitat envers els llibres catalans, cosa que ara ja està passant. Si tot això es té clar, la parauleria interessada i les opinions sobre opinions dels darrers mesos moren soles.

COM MÉS? DONCS ACLARINT què hi volem anar a fer. Perquè el programa i les claus d’avaluació variaran en funció de l’objectiu. Frankfurt pot servir per a la projecció exterior o bé per a la promoció aquí. I la presència a la Fira o la promoció interior poden buscar l’atenció del públic general, dels mitjans o dels especialistes (editors, agents, scouts). Es tracta de tenir clar què s’hi vol aconseguir, bastir el programa en funció d’això i explicar bé què fas i què no fas i per què. Fins ara sembla que hi vulguem jugar a totes, amb la dificultat i el risc inherents: volem impressionar el públic alemany vinculant el llibre català amb altres elements de la nostra cultura (art, cuina) més coneguts i reconeguts, també volem tenir una forta presència a la Fira atorgant el protagonisme a les lletres catalanes i a més no parem de discutir entre nosaltres. Per què ningú no diu, però, que el purisme identitari i els pronunciaments parlamentaris són aliats contraproduents que donen dels catalans la pitjor imatge possible a Alemanya? Per què no s’insisteix en el fet que des del govern de Catalunya es convida la cultura i els autors d’enllà del Principat per mostrar a Alemanya que les cultures van més enllà de fronteres, que les difuminen i les enriqueixen, que agermanen ciutadans de territoris separats per diferents administracions?

TRES GRANS ESDEVENIMENTS contemporanis marquen tres dinàmiques en la memòria col·lectiva recent dels catalans: en un extrem els Jocs de 1992, que van començar i van acabar bé; a l’altre el trist Fòrum de les Cultures, que va començar de forma indefinida i així va acabar als ulls dels ciutadans. En l’endemig, el procés de revisió de l’Estatut va tenir una bona sortida i un fosc final (a l’espera encara de saber què se n’ha fet). Esperem que la presència a Frankfurt inauguri una quarta via anant de les dificultats inicials a l’èxit final. Catalunya i la projecció de la seva cultura han entrat enguany en un estadi nou amb l’exposició “Barcelona & Modernity” al Metropolitan de Nova York i aquesta invitació d’honor a la Fira de Frankfurt: cap dels dos fets no és casual, neixen de la riquesa i la potència de la nostra realitat sumada a una política feta amb ambició, convicció i constància. Aquest és el camí. Així és com podrem acabar tranquil·litzant els ciutadans, la ministra i els col·legues que escriuen en castellà, i celebrar amb tots plegats els bons resultats d’una indústria i una literatura que també són d’ells.

Publicat a El Periódico (Opinió), 1-VII-07


Tria d'altres raons recomanables

Guest of Honour Catalan Culture
Espai del convidat d'honor al web de la Fira
L'efecte Frankfurt
Especial de L'efecte Jauss sobre la Fira de Frankfurt 2007
Monsoniana (13-VI-07)
Discurs d'Imma Monsó a la presentació oficial del programa
Una alegria i una responsabilitat
Biel Mesquida: "Vaig a la Fira de Frankfurt"
Juergen Boos: "Volem els escriptors que no coneixem"
Declaracions del director de la Fira
El Cònsol general puntualitza
Carta de Wolf Daerr, Cònsol general de la República Federal d'Alemanya

"
Gustau Muñoz a Frankfurt"
Mail obert de Vicent Partal

"
La mostassa del Frankfurt"
Post de Martí Rosselló al seu bloc

"
La queixa"
Ernest Folch hi toca des de la seva columna a El Periódico

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió