PORCEL MESTREJA, LA POESIA RAPEJA

El millor homenatge a Baltasar Porcel en aquestes setmanes d'aniversari, premis i reconeixements deurà ser escoltar-lo: al web de Televisió de Catalunya es pot contemplar sencera i fora d'hora (una altra cosa estupenda per agrair a internet) l'entrevista que li va fer Emili Manzano a "L'hora del lector". Porcel és, a més d'allò que abans en deien un narrador de raça, un dels més bons conversadors del gremi: xerrant sense guió té una força, un magnetisme, una imprevisibilitat, inqüestionables. De propina, també el podem veure dir un dels seus poemes predilectes: "La relíquia", de Joan Alcover.

Per completar l'enllaç televisiu cal apuntar també a la intervenció sobre Porcel i la nova narrativa catalana llegida per Toni Sala a les recents sessions d'homenatge de Caixa Catalunya. Que Toni Sala se sumi a la coral de webs i blocs, ni que sigui amb "una mena de calaix per anar desant textos, d'accés obert", és una d'aquelles notícies que et fa sentir content fins i tot el dia que els teus han rereregalat la lliga amb la trista col·laboració d'uns que només arriben a celebrar fotre els veïns. Sort que jo era a l'Auditori amb la boca oberta davant de la transformació de Josep Pedrals de la mà de Guillamino. Certament, la música s'endú la poesia a territoris insospitats. En voleu més proves? No us perdeu un dels millors espais digitals inaugurats aquests mesos, Música de poetes, producte de la col·laboració de Lletra i la SGAE, amb l'ajut de la ILC. Hi escolto i torno a escoltar els meus poemes favorits inflamats per la veu d'Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Pau Riba o Raimon i després reprenc la versió al·lucinatòria (segur que al poeta el farà somriure) de les "Rates" de Màrius Sampere a "En/doll", que algun dia hi anirà a parar.