PARAULA DE HUGHES

Traieu el confeti i les serpentines: ara mateix als quioscos del món (i a internet, és clar) hi ha una d'aquelles peces de promoció nostrada que si l'haguéssim de pagar no en sabríem, o no podríem: el Guardian d'avui publica "Reach for the skies", reportatge de Robert Hughes, un dels crítics d'art de referència internacional, en què a partir de l'exposició "Barcelona and Modernity" que ha d'inaugurar-se al Metropolitan de Nova York el proper 7 de març es fa un llarg repàs de l'art català del darrer segle i es destaca la ciutat i el país com un dels tresors culturals d'Europa.

A l'article apareixen amb passió raonada i encomanadissa Gaudí, és clar, Pau Casals, Dalí, Miró i Picasso, però també el romànic català, la Renaixença, Ramon Casas, Domènech i Montaner i el Palau de la Música Catalana o Puig i Cadafalch, amb la tesi que de 1870 a 1920 Barcelona va ser de forma intermitent un gran centre cultural, un dels que va servir per assentar les bases de la modernitat en art. Hughes és l'autor, entre molts altres llibres, de l'utilíssim Barcelona (ep, i d'un preciós A jerk on one end, traduït a Galaxia Gutenberg Por la boca muere el pez). De Barcelona al món. Però ja se sap que als catalans ningú no ens coneix ni ens estima, i que en cultura tot ha d'anar malament perquè n'hi ha uns quants que només es dediquen a la pèrfida desnacionalització... A veure com l'entomem, aquesta bona notícia d'ara.